Animal sagrat

Els animals sagrats són aquells animals que, en algunes cultures, són considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat. El culte a aquests és freqüent a cultures literàries i no literàries.^[1]

La religió de les cultures no literàries que consisteix en el culte als animals rep el nom de totemisme.^[1]

En l'antic Egipte eren animals sagrats el bou, l'ovella, el gat i el xacal. A l'Índia actual són animals sagrats les vaques i alguns micos.

Moltes altres bèsties també són estimades a causa de llegendes o similars, i en el cas d'alguns, matar-los és tabú. Alguns exemples d'animals no sagrats però considerats culturalment importants són l'aranya que ajudà Mahoma durant la seva fuga, o el pigarg americà del segell dels Estats Units.

Bou

Al Paleolític se li rendia culte.

Segons les proves de les coves de Chatal-Hü-yük, al sèptim mil·lenni a.C. es rendia culte al bou i tenia una relació amb la Deessa Mare.

A Creta (al Minotaure) i Egipte es feien pràctiques similars.

Als cultes mistèrics hi tenen una funció, tal com es veu als mites de Cibeles i Mitra.^[2]

Ocell

A l'Illa de Pasqua als segles XII al XVI dC va haver un culte a un déu-pardal.^[3]

A l'antic Egipte es considerava el benu una manifestació del déu Atón-Ra.^[4]

Per als celtes els corbs eren l'aparició de les deesses de la guerra.^[4]

Els indis d'Amèrica del Sud i Amèrica Central tenien un culte al quetzal.^[4]

Ós

Al Paleolític inferior (10.000 anys a.C.) es creu que es feia un sacrifici al senyor de les feres per a tindre sort en la caça.

En l'actualitat: la religió tradicional dels Ainus i algunes regions àrtiques i subàrtiques d'Euràsia i Amèrica com el cas dels esquimals.^[5]

Serp

El culte a les serps es troba a la Xina,^[6] Mèxic, Índia, Creta, Egipte, Israel i Canaan sent la figura en els cultes a la fecunditat.^[7]

Alguns investigadors han associat a la reina xaman japonesa Pimiko amb el culte a les serps.^[8]