Antíoc XII Dionisi

Antíoc XII Dionís Epífanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.

Antíoc XII Dionisi

Biografia
Naixement	segle II aC
Mort	84 aC
Rei Selèucida
87 aC – 82 aC
Activitat
Ocupació	sobirà
Període	Període hel·lenístic
Família
Família	Imperi Selèucida
Pares	Antíoc VIII Grip   i Cleòpatra Trifena
Germans	Filip I Filadelf Seleuc VI Epífanes Antíoc XI Epífanes Demetri III l'Inoportú Laòdice VII Tea

Era fill d'Antíoc VIII Grypos, a la mort del qual el 96 aC es va declarar, junt amb tres germans més, a favor de què regnés un cinquè germà (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsuèstia l'any 95 aC, el seu germà Demetri III Eucàros va assolir la corona, i va associar als seus germans Felip I Filadelf i Antíoc XI Epifanes Filadelf (que potser eren bessons) deixant fora al germà més petit. El 88 aC en ser derrotat i empresonat Demetri III pel seu germà Felip I, Antíoc XII va recollir la successió a Damasc. El 87 aC va arribar a un acord amb el seu germà i des de llavors va governar la regió de Damasc, i va tenir el suport d'Egipte. Es va enfrontar amb els macabeus i els nabateus, i va morir amb lluita contra aquests darrers el 84 aC. L'exèrcit es va retirar desorganitzadament i la major part dels soldats van morir al desert. Els nabateus van ocupar Damasc amb el seu rei Aretes III Filohel·len al davant.^[1]