Antoni Franch i Estalella

Antoni Franch i Estalella, (Igualada, 9 d'agost de 1778 - 18 de març de 1855)^[1] fou un propietari i fabricant tèxtil, cap del sometent igualadí durant la Guerra del Francès, convertit en militar i nomenat comandant i tinent coronel en acabar la guerra.

Estatua d'Antoni Franch a la plaça Castells d'Igualada

Antoni Franch i Estalella

Biografia
Naixement	9 agost 1778 Igualada (Anoia)
Mort	18 març 1855 (76 anys)
Alcalde d'Igualada
agost 1809 – dècada del 1810
Activitat
Ocupació	empresari, polític, militar

Antoni Franch era un terratinent que el 1808 fou dels primers igualadins a organitzar la resistència davant la invasió francesa.^[1] El 4 de juny de 1808 hi havia pressió popular que volia lluitar contra els francesos. Això forçà el Consistori igualadí que l'anomenà, juntament amb Josep d'Olzinelles,^[1] comissionat per anar a Vilafranca del Penedès a demanar armes.^[2] Aconseguí 97 escopetes.^[1] El 6 de juny de 1808 participà amb èxit a la primera batalla del Bruc com a comandant del sometent igualadí, unint forces amb el manresà Maurici Carrió i Serracanta, comandant del sometent manresà. Els dies següents participà en batalles a Molins de Rei, el dia 11, a l'Ordal, el dia 12, a la roca de Daroch, el dia 13, i de nou al Bruc, el dia 14 en la segona batalla del Bruc.^[1] També lluità a Òdena, Jorba i Sant Sadurní d'Anoia i es convertí en un personatge popular.^[1] El febrer de 1809 els seus adversaris entraren a Igualada i cremaren la seva casa, robaren el gra i tallaren la seva vinya i oliveres.^[1] Un mes després, prop de Manresa, atacà amb 500 homes l'exèrcit francès, li causà greus pèrdues i s'apoderà de 2 carros de municions.^[1] Pocs dies després, amb 1800 homes, va obligar el general Joseph Chabran a abandonar la seva posició, trencant així la línia del riu Llobregat.^[1] L'agost de 1809 es va dissoldre la Junta de Govern de la resistència i fou nomenat batlle d'Igualada.^[1] Posteriorment fou nomenat tinent coronel en acabar la guerra.

A Igualada hi ha un carrer amb el seu nom, una placa a la casa on va néixer^[3] i una estàtua que presideix la plaça Castells, on està representat com a guerrer que alça amb energia la mà esquerra per aturar els francesos i sosté l'espasa fermament amb la mà dreta.^[4] Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.^[5]