Antonia Gómez de Orga
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Antonia Gómez (València, 1715-1780), viuda de Orga i ama d'una de les impremtes més famoses de la ciutat de València al segle xviii.
Fou filla de l'impressor Manuel Gómez, de qui va aprendre el negoci. Es va a casar amb l'aragonés Joseph de Orga, qui s'havia format en l'estranger i que havia sigut tipògraf dels Bordazar (els millors del moment); era hàbil en la creació d'estampes i amic d'intel·lectuals com Gregori Maians i Siscar. Marit i esposa van obrir la seua pròpia impremta a Madrid, aconseguint ser els impressors del Mercurio Histórico y Político, el diari més important de l'època. Però la mort de Joseph en 1756 va desestabilitzar la llar i el negoci, i pocs anys després, Antònia va haver de tornar a la seua València natal, amb els seus quatre fills, a causa dels deutes contrets.
Amb l'ajuda de la seua família i del que va poder salvar, fundà una nova impremta al costat del Reial Col·legi del Patriarca i pròxim a la Universitat Literària, al carrer de la Creu Nova.
Aprofitant l'oberturisme que va caracteritzar Carles III a favor de la Il·lustració a Espanya, va obtindre un gran èxit a causa de la seua clara visió comercial perquè va enfocar la seua producció cap a obres per al gran públic, com clàssics llatins o les comèdies teatrals de Pedro Calderón de la Barca, Lope de Vega i altres autors insignes de gran popularitat en el xviii, que eren venudes tant per llibreters ambulants com per xicotets establiments com Carsí, Donday, Fuster… fins a la més gran que va ser la de Minguet.
Tot això sense abandonar la gran qualitat dels seus gravats que li permetien realitzar autèntiques obres d'art, com les calcografies del III Centenari de Sant Vicent Ferrer o imprimir les prestigioses col·leccions d'editors il·lustrats valencians, com Joan Batiste Muñoz.
Va morir el 1780 i el negoci passà a ser regentat pels seus fills, Joseph i Tomás de Orga, dinastia que, junt amb els Monfort i els Bordazar, foren els més destacats en eixa ciutat durant el segle xviii.
Remove ads
Mostrari de llibres impresos
- Arte de andar a cavallo: dividido en tres partes..., de Francisco Pascual Bernad (1757)
- Primero es la honra, de Agustín Moreto (1761).
- La vida es sueño, de Calderón de la Barca (1761).
- Adición al compendio de arte de Canto llano, de Pedro de Villasagra (1766).
- Primus tomus CONCIONUM de tempore, cuae a prima…, Fra Luis de Granada (1766).
- Rethorica Ecclesiae, de Fra Luis de Granada (1768) edició de Joan Batiste Muñoz o Iohan Bautista Munnioz.
- Lógica, de Luís António Verney (1769) segons edició de Joan Batiste Muñoz.
- Terenciano o Arte Métrica, de Gregori Mayans (1770).
Com a anècdota, en la biblioteca particular d'Antoni Josep Cavanilles i Palop hi havia un eixemplar de la Biblia vulgata de Felipe Scío de San Miguel, traduïda al castellà i impressa per Joseph y Thomas de Orga, els fills d'Antonia Gómez.
Remove ads
Bibliografia
- Arxiu Universitat de València
- “Los Orga: una dinastía de impresores en la Valencia del siglo XVIII”, Nicolás Bas Martín. 2005 Colección Instrumenta bibliológica Arco Libros, La Muralla SL. ISBN 84-76355939
- “Valencianas celebres y no tanto.(S.XIII-XXI)”, Mercedes de la Fuente. 2011 Carena Editors, SL. ISBN 84-92932295
- “Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia con noticias biográficas de los principales impresores” per José Enrique Serrano Morales. València: Imprenta de F. Domenech, 1898-1899.
- Las Librerías de Valencia en la segunda mitad del siglo XVIII article del Dr. Genaro Lamarca Langa publicat en el Bulletin Hispanique tome 99 “Les Livres des Espagnols à l'Epoque Moderne”, 1997 ed Universite Michel de Montaigne Bordeaux (France).
Remove ads
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads