branca de l'antropologia From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'ésser humà com a ens cultural, entenent com a cultura tot el que la persona fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.[1] Principalment tracta d'explicar les causes dels estils de vida dels humans,[2] els seus canvis i estancaments en les cultures de totes les èpoques.[3] Pot ajudar-se de les altres branques de l'antropologia per a augmentar la qualitat de les conclusions de les seues investigacions.[2] Alguns autors consideren que l'antropologia cultural és sinònima de la social,[2][4] mentre que altres les diferencien.[5] Entre els qui les diferencien les agrupen amb el terme "antropologia sociocultural".[6]
En un principi, l'antropologia no feia distincions entre física i cultura, tot es basava en les lleis evolucionistes de Charles Darwin i estudiaven les cultures subdesenvolupades. Pensaven que el desenvolupament d'una cultura respecte a les altres s'explicava pel volum cranial dels habitants, tal com deien haver demostrat experimentalment.[1]
Els antropòlegs europeus consideren Heròdot el primer antropòleg, especialment antropòleg cultural, perquè no solament registrà què veié i què li havien contat sobre les altres cultures sinó que també es preguntà per què els pobles són tan distints entre ells.[7]
Posteriorment, els viatgers i colons dels segles xvi i xviii també es van preguntar el mateix que Heròdot.[8]
L'assagista francès Montaigne (que visqué al segle xvi) va ser un d'aquests i va dedicar un assaig als caníbals. Durant el segle xvi va haver-hi discussions teològiques sobre si els humans de pell obscura també eren descendents d'Adam. Els missioners espanyols creien que els habitants del Carib no tenien ànima.
Durant el segle xvii, Hobbes creia que els indígenes americans vivien en estat natural de lluita constant.
Durant el segle xviii els europeus creien que els nadius americans eren com els humans primers. Els informes sobre costums dels països llunyans començaren a interpretar-se com a dades per pensar com ocorre el desenvolupament de les societats. El jesuïta Lafitau publicà el 1724 una obra en què comparava els autòctons americans amb els pobles de l'edat antiga tractats pels autors grecs i llatins. Lafitau és considerat el pare de l'etnografia comparada.[8] El 1760 Charles de Brosses publicà un escrit en què observava les similituds entre la religió dels antics egipcis i la de l'Àfrica Occidental.[9] El 1748 es publicà Esprit des Lois, de Montesquieu, considerada la primera obra teòrica de l'antropologia cultural. En esta obra explicava les diferències entre sistemes jurídics amb altres diferències observables com la població, el temperament, la religió, l'organització econòmica, els costums i el medi ambient. Aquesta consideració també ha fet que se'l considere el primer funcionalista. A Escòcia uns estudiosos (destacant-ne Adam Smith i Adam Ferguson) tingueren una perspectiva evolucionista, de la "bestialitat fins a aquell estat de la major perfecció... en l'antiga Grècia". Tant Montesquieu com aquests es basaven en les seues lectures, no en treball de camp.[10]
Al segle xix va haver-hi dos corrents: el difusionisme i l'evolucionisme.[11]
Franz Boas (1858-1942) dubtà d'ambdós corrents teòrics.[17]
A finals del segle xix es va generalitzar el mètode de recerca de treball de camp, i no basant-se en el que tercers havien contat als antropòlegs.[18]
W. H. R. Rivers fou l'últim antropòleg britànic de camp que afirmaria la tesi evolucionista. Rivers aportà els conceptes tècnics de descendència, successió i herència.[18]
La sociologia francesa de finals del segle xix (destacant-ne Émile Durkheim) influí en els antropòlegs culturals britànics de principis del segle XX fent que deixaren de centrar-se en societats del passat (abandonant l'arqueologia i l'antropologia física) i se centraren en la societat contemporània.[17] Aquests antropòlegs eren Malinowski (influït per la psicologia i per Émile Durkheim) i Radcliffe-Brown (que emprà el concepte d'estructura social).[19] Els antropòlegs culturals estudiaven aleshores les societats no industrialitzades i les industrialitzades, comparant les segones amb les primeres basant-se en les dades històriques sobre les primeres que havien sigut tractades des del punt de vista sociològic.[20] El sociòleg més important d'aquestes investigacions antropològiques fou Max Weber.[18]
Malinowski aportà moltes dades en la seua estada com a investigador a les Illes Trobriand. Aquelles dades foren utilitzades pels antropòlegs posteriors.[21]
Durant el segle xx va haver-hi una disputa entre els deterministes racials i els deterministes culturals basant-se en els coneixements de la mesura de la intel·ligència.[22]
Amb la influència de Boas i Sigmund Freud, molts antropòlegs, entre aquests les antropòlogues Ruth Benedict i Margaret Mead, van desenvolupar una estratègia d'investigació anomenada "cultura i personalitat", en què es tractava d'explicar la cultura mitjançant la psicologia.[23]
Durant la dècada del 1960 es va discutir sobre l'escola dels funcionalistes,[24] la relació de la historiografia amb l'antropologia[25] i la definició i ús del mètode comparatiu (també anomenat mètode històric).[26]
Marvin Harris presentà el materialisme cultural, una estratègia de recerca, entre finals del 1960 i durant la dècada del 1970.[28][29]
A la dècada del 1990, el sociòleg Anthony Giddens explicà en un assaig que l'antropologia es trobava en una situació poc favorable.[30]
El 2013 es va fer la reunió anual de l'American Anthropological Association. En aquesta reunió es va popularitzar el moviment teòric i metodològic de l'antropologia ontològica, un moviment que s'havia estat desenvolupant des de la dècada del 1990,[31] amb la influència de la filosofia de Gilles Deleuze i Felix Guattari.[32] Alguns l'anomenen el "gir ontològic".[31] L'antropologia ontològica tingué influència especialment en l'antropologia cultural i l'etnografia feta per britànics i llatinoamericans.[33]
La recerca en l'antropologia cultural s'ha enfocat segons distintes teories (perspectives, marcs teòrics i estratègies d'investigació):
En el treball de camp es considera ideal que l'investigador estiga vivint entre els observats durant un mínim d'un any i preferiblement almenys dos.[21]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
