Apel·lació a la por

L'apel·lació a la por, també coneguda pels llatinismes argumentum ad metum o argumentum in terrorem,^[1] és una fal·làcia lògica que pretén guanyar suport per a un argument o bé esgrimint la defensa vers un enemic, o bé adduint a la por que genera l'opció contrària.

Simulació artificial i exemplificativa d'una conversa per missatgeria instantània en la qual s'hi representen dues de les fal·làcies d'apel·lació a la por més habituals de l'espectre polític esquerra-dreta.

En alguns contextos i segons alguns autors, es considera un tipus d'apel·lació a l'emoció. També se l'ha vinculat al concepte de por hobbessiana, un dels postulats del filòsof Thomas Hobbes pel qual el sentiment de por mútua és un paràmetre cabdal a l'hora de crear societats regides pel contracte social.^[2][3]

Àmbits d'ús i recurrència política

L'apel·lació a la por ha estat àmpliament documentada tant en l'àmbit de la política electoral com en alguns sistemes judicials.^[4] Un exemple concret contemporani d'aquesta fal·làcia són diversos dels arguments a favor de la tinença d'armes als Estats Units d'Amèrica (contraposada al terror de no poder defensar-se legítimament): «si no dus una pistola, no et podràs protegir dels malfactors que t'ataquin».^[5] També ho fou la Llei de Drets Humans del Regne Unit del 1998, sobre la qual l'entorn mediàtic aplicà un argument d'apel·lació de la por: suposaria una reducció dels mecanismes en la lluita contra el terrorisme.^[6]

En l'espectre polític esquerra-dreta apareixen diverses crides d'aquesta mena. En el marc ideològic espanyol, sobretot d'ençà del decenni del 1990, s'han consolidat diverses fal·làcies del terror, normalitzades per extensió a la majoria del domini electoral catalanoparlant.^{[7][8][9][10]} Des de la dreta i la ultradreta, alguns casos són tals que «si manen les esquerres, els comunistes ensorraran l'economia del país»^[2] o la criminalització de col·lectius socials i de la inseguretat com «si voteu governs d'esquerres, oferireu barra lliure als okupes perquè entrin a casa vostra».^[10][11] En canvi, diversos moviments i partits d'esquerra han adquirit discursos de mobilització del vot amb consignes expressades tals que «si no votes i la dreta arriba a governar, t'arrabassà tots els teus drets»^[12][13] o de descrèdit a opcions minoritàries en pro de l'anomenat vot útil o vot de la por: «vota l'esquerra útil o si no es perdrà en favor de la dreta».^[8]