Arpella pàl·lida comuna

espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia

Arpella pàl·lida comuna
Remove ads

L'arpella pàl·lida comuna,[1] arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Dades ràpides Circus cyaneus, Dades ...
Thumb
Exemplar adult femella.
Thumb
Exemplar fotografiat al Ridgefield National Wildlife Refuge (Washington, Estats Units).
Thumb
Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units).

És molt semblant a l'arpella cendrosa.

Remove ads

Morfologia

  • Dimorfisme sexual molt accentuat.
  • Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
  • El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
  • La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.

Reproducció

Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[5] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[6] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[7]

Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.

Remove ads

Alimentació

Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.

Hàbitat

Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.[8]

Distribució territorial

Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.[9] Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central, si bé la població nord-americana, es considera avui una espècie diferent: Circus hudsonius. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.

Remove ads

Estat de conservació

Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[10]

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads