Arràs

Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França. Situada vora el riu Scarpe, és l'antiga capital de l'Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s'ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió. A la Grande Place sobresurten diverses cases del segle xvii, i a la Petite Place hi ha l'ajuntament del segle xvi. La catedral, del segle xviii, és d'estil neoclàssic. A la ciutat hi ha un museu important en pintura francesa i flamenca.

Per a altres significats, vegeu «Arras».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Arràs

Arras (fr)
Ajuntament i belfort d'Arràs
Tipus	municipi francès i ciutat/poble
Lloc
50° 17′ 21″ N, 2° 46′ 48″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Alts de França
Departament	Pas de Calais
Capital de	Pas de Calais Cantó d'Arras-Oest Cantó d'Arras-Sud Districte d'Arras comtat d'Artois Cantó d'Arras-Nord Artois canton of Arras-2 (en) (2015–) canton of Arras-3 (en) (2015–) canton of Arras-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	42.621 (2022) (3.664,75 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Arràs unité urbaine d'Arras (fr)
Superfície	11,63 km²
Altitud	72 m-52 m-99 m-76 m
Limita amb	Saint-Laurent-Blangy Anzin-Saint-Aubin Beaurains Dainville Tilloy-lès-Mofflaines Sainte-Catherine-lès-Arras Saint-Nicolas Achicourt Duisans
Dades històriques
Esdeveniment clau 1194 Setge d'Arràs 9 juliol 1640 Siege of Arras (en) 23 agost 1654 Battle of Arras (en)
Identificadors descriptius
Codi postal	62000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Deva Chemnitz (1967–) Herten (1984–) Oudenaarde (1990–) Ipswich (1992–)
Lloc web	arras.fr

Història

Originàriament, amb el nom de Nemetacum o Nemetocenna, va ser un assentament de la tribu celta dels atrebats. Claudi Ptolemeu diu que la capital de la tribu fou Origiacum i Metacum (aquesta darrera probablement la mateixa Nemetacum) però no situa bé els atrebats. Els romans la convertiren en una guarnició militar amb el nom d'Atrebatum o Atrebates, nom que posteriorment es va corrompre a Arràs, que és el seu nom modern (vegeu Comtat d'Artois).

Situada en la frontera entre França i els Països Baixos va passar diverses vegades a pertànyer a un i a l'altre estat fins que el 1654 va passar definitivament a França.

Hi va néixer Maximilien de Robespierre un dels principals protagonistes de la Revolució Francesa.

El 9 de maig de 1915, va tenir lloc la primera batalla d'Arras, a prop de la ciutat, implicant la companyia "Hola" Legió txecoslovaca a França. Els combats van continuar amb una major intensitat, especialment en 1917, quan la ciutat va ser greument danyada.^[1]

Durant la Primera Guerra Mundial, va estar en primera línia del front de guerra i una llarga sèrie de batalles es coneixen com la batalla d'Arràs. Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys ocuparen la ciutat i executaren a 240 persones acusades de pertànyer a la Resistència francesa.