Artur Blasco i Giné

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català dels pobles del Pirineu. Forma part del grup El Pont d'Arcalís.

Artur Blasco i Giné

Tocant l'acordió diatònic amb el Pont d'Arcalís (2009)
Biografia
Naixement	5 novembre 1933 (92 anys) Barcelona
Residència	Barcelona Manresa Santpedor Arsèguel
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	músic
Membre de	El Pont d'Arcalís
Premis
(2001)  Creu de Sant Jordi  Premi d'Actuació Cívica
Veu: Artur Blasco i Giné

Biografia

Va néixer el 1933 a Barcelona, però els seus pares vivien a Monistrol de Calders, on va viure ell també fins als dos anys. Fou llavors quan anà a viure a Santpedor. És la família la que li dona una formació musical bàsica durant la joventut.^{[cal citació]}

Després d'una llarga estada de molts anys per Europa i Orient Mitjà, des d'on es dedicava a traduir literatura sueca al castellà per l'editorial barcelonina Seix Barral,^[1] va tornar a Catalunya. Va descobrir l'acordió diatònic s Arsèguel i la Seu d'Urgell, on al cap d'un any se n'hi aniria a viure i iniciaria la seva tasca de recuperació d'aquest instrument i de la música popular dels Pirineus. Ho compaginava amb la feina al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, ocupant-se, entre altres coses, de distribuir els punts de beurada de les pastures comunals.^[1]

Ha recollit, poble per poble, el cançoner popular dels pobles del Pirineu: En total unes 1.600 cançons. Així mateix ha impulsat la recuperació de l'acordió diatònic a Catalunya, ha organitzat la Trobada d'Acordionistes del Pirineu^[2] i el Museu de l'Arcordió d'Arsèguel.^[3]

Ha participat en diferents formacions musicals com "Acordionistes del Pirineu", "La Pobletana", i El Pont d'Arcalís,^[4] del qual en fou membre fundador. Ha editat cinc cançoners, entre els quals destaca el de tradició oral: "Rosa vermella, rosa galant" (1989).^{[cal citació]}

El 1998 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. El 2008, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana li va lliurar el Premi Nacional Joan Coromines.^{[cal citació]}

Discografia

A banda de la seva discografia amb El Pont d'Arcalís ha publicat aquests treballs en solitari:

• 2012 - Les cobles del Peirot. CD-llibre. (Edicions Salòria)^[5]
• 2013 - Pirineu. Cançons de vetllades vora del foc. (Edicions Salòria)^[6]
• 2016 - Cançons de captaires, ermitans i d'altra gent de pas (REC Produccions Audiovisuals del Pirineu)^[7]