Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives. Es tracta d'un retard de les cordes vocals (després de l'emissió de la consonant sorda) que es tanca per emetre la vocal.^[1]

Aspirada

Codificació
Entitat (decimal)	ʰ
Unicode (hex)	U+02ED

S'anota mitjançant el signe diacrític ʰ en l'alfabet fonètic internacional, és a dir a la taula de modificadors de consonants de l'AFI. De vegades acompanya una consonant sonora i s'anota amb el signe ʱ (P.ex : [dʱ]). La diferència entre una consonant i la seva corresponent aspirada pot ser al nivell de fonema o d'al·lòfon depenent de la llengua de què es tracti. A l'anglès, les consonants aspirades són al·lòfons a la distribució complementària amb les seves contraparts no aspirades, però algunes altres llengües, especialment la major part de llengües de l'Índia i de l'est asiàtic, la diferència és contrastiva.

Per sentir o veure la diferència entre sons aspirats i no aspirats, es pot posar una mà o una vela endavant de la pròpia boca, i dir pi [pʰi] i després vi [bi]. S'hauria de sentir o bé un buf d'aire o un parpelleig de la flama de la vela amb pi que no s'obté amb "bi". Al català la consonant inicial és aspirada a pi i no aspirada a vi.

Transcripció

A l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), les consonants aspirades s'escriuen usant els símbols per a consonants sordes seguits per la lletra modificadora d'aspiració ◌ʰ, una forma de superíndex del símbol per a la fricativa glotal sorda h. Per exemple p representa l'oclusiva bilabial sorda, i pʰ representa l'oclusiva bilabial aspirada.

Les consonants sonores són molt rarament aspirades. Els símbols per a les consonants sonores seguits per ◌ʰ, tal com bʰ, en general representen consonants amb alliberament de sonoritat aspirada (vegeu més a baix). A la tradició gramatical del sànscrit, les consonants aspirades s'anomenen aspirades sordes, i les consonants amb sonoritat aspirada s'anomenen aspirades sonores.

No hi ha símbols AFI dedicats per als graus d'aspiració i en general únicament es marquen dos graus: k} no aspirades i ⟨kʰ aspirades. Els símbol AFI per a l'aspiració lleugera era ʻ, però això ara és obsolet. La lletra modificadora de l'aspiració es pot duplicar per indicar especialment aspiració forta i llarga. Així doncs, els dos graus d'aspiració de les oclusives del coreà es transcriuen a vegades com kʰ kʰʰ o kʻ i kʰ, però es transcriuen habitualment com [k] i [kʰ],^[2] amb els detalls del temps d'atac de la sonoritat especificats numèricament.

Les consonants preaspirades es marquen col·locant la lletra modificadora de l'aspiració abans del símbol de constant: ʰp representa el símbol de l'oclusiva preaspirada bilabial.

Les consonants no aspirades o tènues ocasionalment es marquen amb la lletra modificadora de la no aspiració ◌˭, un superíndex signe igual: t˭. En general, però, les consonants no aspirades es deixen sense marcar: t.

Grau

El grau de l'aspiració varia: és a dir, el temps d'atac de la sonoritat des les oclusives aspirades és més llarg o més curt dependent de la llengua o al punt d'articulació.

L'armeni i el cantonès tenen una aspiració que triga aproximadament igual que les oclusives aspirades de l'anglès, a més d'oclusives no aspirades. El coreà te oclusives aspirades lleugerament que cauen entre les oclusives aspirades i no aspirades de l'armeni i el cantonès, així com oclusives aspirades fortament l'aspiració de les quals triguen més que l'armeni o el cantonès. (Vegeu temps d'atac de la sonoritat.)

Al·lofonia

A algunes llengües, com ara l'anglès, l'aspiració és al·lofònica. Les oclusives es distingeixen principalment per la sonoritat, i les oclusives sordes són algunes vegades aspirades, mentre que les oclusives sonores molt poques vegades són no aspirades.

Les consonants oclusives sordes de l'anglès són aspirades per a la major part del parlants natius quan estan a l'inici de la paraula o comencen una síl·laba tònica, com a pill, till, kill.

No són aspirades per a la major part dels parlants quan segueixen immediatament una s a l'inici de la paraula com a spill, still, skill. Després d'una s en qualsevol altra part d'una paraula normalment no són tampoc aspirades, excepte a vegades en paraules compostes. Les oclusives sordes de final de paraula a vegades són aspirades.

Català

Al català un so de consonant aspirat és la lletra h a l'inici de paraules importades d'altres llengües, com per exemple de l'anglès a hobby, hawaià, etc. Això afecta l'ús de l'apòstrof tant pels articles com per la preposició de.^[6] A algunes zones del valencià (Silla^[7]) la s implosiva pot elidir-se o substituir-se per h aspirada.^[8]

Debocalització

el terme «aspiració» a vegades es refereix al canvi de so de la debocalització, en el qual una consonant pateix una lenició (s'afebleix) per convertir-se a una oclusiva glotal sorda o una fricativa glotal sorda [ʔ h ɦ].