Dauradella

La dauradella o herba daurada (Asplenium ceterach)^[1] és una espècie de falguera del gènere Asplenium dins la família de les aspleniàcies (Aspleniaceae),^[2] freqüent als Països Catalans.^[3]

"Herba daurada" redirigeix aquí. No s'ha de confondre amb Syngonanthus nitens.

Dauradella

Asplenium ceterach
Taxonomia
Regne	Plantae
Classe	Polypodiopsida
Ordre	Polypodiales
Família	Aspleniaceae
Gènere	Asplenium
Espècie	Asplenium ceterach L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Ceterach officinarum L.

Addicionalment pot rebre els noms de cèterac, corbelleta, dauradeta, falguera, falguerina, falzia de mur, herba dauradella, herba dauradeta, herba de la febre, herba de la plata, herba de la sang, herba de les set sagnies, herba de paret, herba de sang, herba la plata, herba melsera, herba pigotera, herba pigotosa, herba platereta, herba rovellada, herba sanguinària, herbeta daurada, herbeta de la sang, melsera, morella, paredades, peixets, pigotosa, platereta, sardineta i serpeta. També s'han recollit les variants lingüístiques auladella, auradella, aurellina, ceterac, dorada, doradella, doradilla, doraella, endauradella, falsija de mur, herba auradella, herba dorà, herba dorada, herba doradilla, herba doraeta, herbeta dorà, herbeta dorada, herbeta doraeta, melfera, neuradella, nurella, oradilla, oredella, oredilla, orellina, patetes de Nostre Senyor, uradella, uradilla i uredella.^[1]

Característiques

És perenne de rizoma curt i de frondes d'entre 5 i 20 cm de longitud. Les frondes són verd fosc per l'anvers i daurades i esquamoses pel revers, presenta divisions profundes a cada banda del limbe formant segments ovals i alterns.

Hàbitat i distribució

Habita escletxes, cavitats, penyals i murs, normalment de litologia calcària. És present a Europa i Àsia occidental.

Usos

Té propietats astringents i diürètiques, i tradicionalment s'ha utilitzat per curar malalties pulmonars.