Astèrix el gal (pel·lícula de 1967)

Astèrix el gal (títol original: Astérix le Gaulois) és una pel·lícula d'animació francobelga de 1967 dirigida per Ray Goossens i coproduïda per Belvision Studios i Dargaud Films. Aquesta pel·lícula és una adaptació del còmic homònim de 1961 de René Goscinny i Albert Uderzo.

Astèrix el gal

Astérix le Gaulois
Fitxa
Direcció	Ray Goossens
Protagonistes	Bernard Lavalette Roger Carel Jacques Morel Lucien Raimbourg Pierre Tornade
Director artístic	Claude Lambert Michou Wiggers
Producció	Raymond Leblanc
Guió	Willy Lateste Jos Marissen László Molnár
Música	Gérard Calvi
Fotografia	Georges Lapeyronnie François Léonard Étienne Schürmann
Muntatge	François Ceppi Jacques Marchel László Molnár
Productora	Belvision Studios Dargaud Films
Distribuïdor	Athos Films (França) Ciné Vog Films (Bèlgica) Institut del Cinema Català (ICC) (Catalunya)
Dades i xifres
País d'origen	França i Bèlgica
Estrena	20 desembre 1967 (França) 23 desembre 1967 (Bèlgica) 23 desembre 1982 (Catalunya)
Durada	68 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Astèrix el gal
Gènere	cinema d'acció, cinema d'aventures, comèdia, cinema familiar i cinema fantàstic
Tema	imperialisme, Guerra de les Gàl·lies, Underdog, astut, coneixement tradicional i moviment de resistència
Lloc de la narració	Bretanya
Època d'ambientació	segle I aC i Guerra de les Gàl·lies
Lloc web	asterix.com…
Sèrie: Pel·lícules d'Astèrix ← cap valor Astèrix i Cleopatra →

Ha estat doblada al català per primera vegada per a cinemes l'any 1982 (amb el suport de l'ICC),^[1][2] i després de nou per al canal TV3 el 1989.^[3][4] La pel·lícula també estat doblada al valencià, i va ser emesa pel Canal Nou l'any 1990.^[5]

Sinopsi

Els romans aconsegueixen esbrinar que el secret de la força invencible dels gals és una poció màgica feta pel seu druida. Decideixen segrestar el druida perquè no la segueixi preparant, i Astèrix va a rescatar-lo del campament dels legionaris.

Repartiment

Personatge	Veu original	Veu catalana		Veu valenciana
		Doblatge de cinema[1]	Doblatge TV
Narrador	Bernard Lavalette	–	Eduard Elias	Paco Alegre
Astèrix	Roger Carel	Joan Pera	Xavier de Llorens	Edu Borja
Obèlix	Jacques Morel	Josep Maria Angelat	Albert Díaz	Manel Cubedo
Panoràmix	Lucien Raimbourg	Felipe Peña	Viçens Manel Domènech	Enric García
Copdegarròtix	Pierre Tornade	–	Manuel Lázaro	Juan Vicente Espuig
Caius Bonus		–	Lluís Marco	Alfred Picó
Caligula Minus	Jacques Jouanneau	–	Carles Sales	–
Assegurançatòrix		–	Jordi Vilaseca	Paco Vila
Marcus Sacapus	Pierre Trabaud	–	Pep Sais	Germán Montaner
Juli Cèsar	Jacques Mauclair	–	Jordi Vilaseca	–
Marxant	Pierre Tornade	–	Enric Arquimbau	–
Veus addicionals	Maurice Chevit, Pierre Trabaud, Robert Vattier, Michel Puterflam, Georges Carmier, Henri Labussière i Yves Brainville	–	Amadeu Aguado, Jordi Campillo, Francesc Figuerola, Enric Isasi-Isasmendi, Gal Soler i Joaquim Sota	Paco Alegre

Curiositats

• Durant la dècada de 1960, Jean Dejoux, investigador de la RTF, va desenvolupar el procés animograf i el va presentar als dos autors, Goscinny i Uderzo. Seduït pel procés, Georges Dargaud, el director del diari Pilote, va participar en l'adaptació de l'àlbum Astérix le Gaulois, produït pels estudis Belvision, sense informar els dos autors de la sèrie. Aquest últim només va descobrir la pel·lícula durant una projecció privada, però no es va oposar a la seva estrena en cinemes.
• Mantinguts de banda durant el desenvolupament del projecte, els creadors d'Astèrix, Albert Uderzo i René Goscinny, només van descobrir l'existència de la pel·lícula durant una projecció privada. Van ser Georges Dargaud, el seu editor, i Raymond Leblanc, director general dels estudis Belvision i Éditions du Lombard, els que van dur a terme aquest projecte sense dir-los-ho.^[6] Posteriorment es van preparar altres dos dibuixos animats al mateix temps: La falç d'or i El combat dels caps. Decebuts pel resultat de la primera obra, Albert Uderzo i René Goscinny van exigir la destrucció de les altres dues pel·lícules i van exigir que s'impliquin en el desenvolupament del següent llargmetratge, Astèrix i Cleòpatra.^[7]