Asturià

L'asturià (asturianu en asturià, també rep el nom de bable, nom que avui en dia es considera pejoratiu i que no representa la llengua) és la denominació (glotònim) que rep l'asturlleonès al Principat d'Astúries.^[1]

Aquest article tracta sobre la llengua romànica. Vegeu-ne altres significats a «Asturià (desambiguació)».

Asturià

asturianu
Tipus	dialecte, llengua viva i llengua natural
Ús
Parlants nadius	110.000  (dècada del 2000 )
Autòcton de	Astúries, província de Lleó, Cantàbria i província de Zamora
Estat	Portugal i Espanya
Coordenades	43° 21′ 26″ N, 5° 51′ 56″ O
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals asturlleonès
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Acadèmia de la Llengua Asturiana
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	ast
ISO 639-3	ast
Glottolog	astu1246
Ethnologue	ast
UNESCO	332
IETF	ast
Endangered languages	966

Existeixen tres varietats predominants d'asturià a Astúries: l'oriental, la central i l'occidental, que és la varietat majoritària a Lleó i Zamora (on es coneix com a lleonès). L'estàndard de l'asturià es basa en el dialecte central. A Cantàbria l'asturià es coneix tradicionalment com a montañés o càntabre.

L'asturià està reglat per l'Academia de la Llingua Asturiana, que en defineix la gramàtica,^[2] una ortografia^[3] i n'edita un diccionari.^[4]