Buquis

Buquis (en grec, Βουχις Boukhis), Bakh o Bakha és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia, també era el ca de Montu.^[1] Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl. Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureu, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.

Estela commemorativa de la mort i enterrament d'un toro Buquis durant el regnat de Tiberi.

Culte

Baix relleu representant l'emperador Trajà realitzant una ofrena a Buquis a Medamud.

Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Buquèon. Les mares van ser considerades com a representacions de Hator, la mare d'aquestes deïtats.

Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com "Toro de les muntanyes i l'ocàs" i a Medamud. Buquis va ser identificat com una forma d'Apis i, per tant, considerat com una encarnació d'Osiris. L'últim enterrament d'un toro Buquis al Buquèon d'Hermontis va ser en 340 aC^[2][3] El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà. El Buquèon va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.