Baldriga cendrosa mediterrània

La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Baldriga cendrosa mediterrània

Calonectris diomedea
Dades
Pes	74 g 955,6 g 817,3 g
Envergadura	126 cm
Nombre de cries	1
Període d'incubació de l'ou	52 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	45061132
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Procellariiformes
Família	Procellariidae
Gènere	Calonectris
Espècie	Calonectris diomedea Scopoli, 1769
Distribució

Estol de baldrigues cendroses fotografiat a Madeira.

Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens.

Un exemplar en ple vol

Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries.

Estol de virots grossos fotografiat a Madeira.

Descripció

• És més grossa (45-56 cm) que la baldriga pufí. La seua envergadura alar és de 112-126 cm.
• Pesa entre 700 i 800 g.
• Té el cap grisenc, el dors bru i les parts inferiors blanques.
• Bec groc rosaci pàl·lid, fosc prop de la punta.
• Ales llargues i flexibles que duu lleugerament o netament arquejades.
• Potes rosa pàl·lid.
• No presenta dimorfisme sexual però la femella és més lleugera i té un bec més fi.^[1]
• Els exemplars immadurs són semblants als adults.

Subespècies

• Calonectris diomedea diomedea (Mar Mediterrània fonamentalment).
• Calonectris diomedea borealis (Canàries, Madeira i Açores).
• Calonectris diomedea edwardsi (Cap Verd)^[2]

Reproducció

No nidifica al Principat de Catalunya (se'n va als Columbrets, a Balears o a altres illes per fer-ho).

Basteix el niu amb pals i vegetació marina dins les coves dels penya-segats. Hi pon un ou durant el maig-juny, el cova durant 4 setmanes i, a finals d'octubre, el poll abandona el niu.^[3] Després de l'eclosió de l'ou, el niu només és visitat pels progenitors a la nit per evitar el seu saqueig per part de les gavines.

La colònia de cria més nombrosa d'aquesta espècie a nivell mundial es troba a les Illes Salvatges.

Alimentació

• Menja mol·luscs, ous de peixos, crustacis, cefalòpodes, despulles marines i vegetals.
• Acostuma a seguir els vaixells de pesca per aprofitar els peixos que són llençats per la borda a causa del seu nul interès comercial.
• Prefereix alimentar-se de nit i introduint només el bec per sota de la superfície de l'aigua però, de vegades, realitza immersions que poden arribar als 4-5 m de fondària.

Hàbitat

Igual que la baldriga pufí, es pot veure vora els penya-segats de l'Empordà i al voltant dels vaixells de pesca.

Distribució geogràfica

És sedentària a la Mediterrània, on nia. A la tardor arriba a les costes d'Anglaterra i d'Irlanda, i retorna al Mediterrani vers el mes de febrer.

Poblacions

La població mundial d'aquesta espècie arriba als 280.000–420.000 exemplars,^[4] essent les illes atlàntiques entre les Açores i les Canàries qui n'acullen la més gran quantitat. A Menorca se'n troba les colònies més importants de tot el Mediterrani occidental^[5]

Costums

• És una espècie gregària que forma estols nombrosos.
• A alta mar és un ocell silenciós però a les colònies de cria, i de nit, és bastant sorollós.
• Vola amb llargs planeigs arran d'aigua entremesclats amb 3-4 cops d'ala pausats i flexibles.