Banda K

La banda K és un segment de l'espectre electromagnètic situat dins del rang de les microones, que opera entre les freqüències de 18 i 27 gigahertzs (GHz). El seu nom prové de la paraula alemanya Kurz («curt»), ja que es tracta d'ones de longitud molt curta.^[1][2]

Aquest tipus de freqüència s'utilitza habitualment en sistemes de comunicació per satèl·lit, en radars meteorològics i en els detectors de velocitat de la policia. Una de les seves característiques principals és que l'energia d'aquestes ones és absorbida fàcilment pel vapor d'aigua present a l'atmosfera (especialment al voltant dels 22 GHz); per aquest motiu, la banda K té un abast limitat en transmissions a llarga distància i sol dividir-se en tres subcategories per optimitzar-ne l'ús: la banda Ku (sota la K), la banda K pròpiament dita i la banda Ka (sobre la K).

Bandes de microones

L'espectre de microones es defineix usualment com l'energia electromagnètica que va des d'aproximadament 1 GHz fins a 100 GHz de freqüència, encara que un ús més antic inclou freqüències una mica més baixes. La majoria de les aplicacions més comunes es troben dins del rang d'1 a 40 GHz. Les bandes de freqüències de microones, segons la definició de la Radio Society of Great Britain (RSGB), es mostren en el següent quadre :

banda L	1 to 2 GHz
banda S	2 to 4 GHz
banda C	4 to 8 GHz
banda X	8 to 12 GHz
banda Ku	12 to 18 GHz
banda K	18 to 26.5 GHz
banda Ka	26.5 to 40 GHz
banda Q	30 to 50 GHz
banda U	40 to 60 GHz
banda V	50 to 75 GHz
banda E	60 to 90 GHz
banda W	75 to 110 GHz
banda F	90 to 140 GHz
banda D	110 to 170 GHz

Vegeu també

• Radar
• UHF

• VHF
• Ona curta