Barakzai

La dinastia Barakzai (pashto: بارکزی, "Fills de Barak"), coneguda també com la dinastia Muhammadzai ("el subgrup governant dels Barakzai"),^[1][2][3][4] va governar l'Afganistan de fet des del 1815, quan diversos germans van dominar la major part del país, i després d'un breu restabliment dels Durrani (1839-1842) es va establir fermament el 1842 fins a 1978, quan la monarquia va acabar de jure sota el Musahiban Mohammad Zahir Shah i de facto sota el seu cosí Mohammad Daoud Khan. La dinastia Barakzai va ser establerta per Dost Mohammad Khan després que l'Imperi Durrani d'Ahmad Shah Durrani fos destituït del poder. L'era Muhammadzai va ser coneguda pel seu esperit de modernitat progressista, la pràctica del sufisme, la seguretat pacífica i la neutralitat, període en què l'Afganistan va ser anomenat la "Suïssa d'Àsia".^[5]

La dinastia Barakzai va ser el llinatge de governants de l'Afganistan als segles XIX i XX. Després de la caiguda de l'Imperi Durrani el 1823, el caos va regnar en els dominis de l'Imperi Afganès d'Ahmad Shah Durrani, ja que diversos fills de Timur Shah van lluitar per la supremacia. L'Imperi Afganès va deixar d'existir com un únic estat nació, desintegrant-se durant un breu temps en una col·lecció fragmentada de petites unitats. Dost Mohammad Khan va obtenir preeminència juntament amb el seu germà, Sultan Mohammad Khan, el 1823. Dost Mohammad Khan fundaria la dinastia Barakzai al voltant de 1837. A partir de llavors, els seus descendents van governar en successió directa fins al 1929, quan el Rei Amanullah Khan i el seu germà Inayatullah Khan van abdicar i el seu cosí Mohammed Nadir Shah va obtenir el tron després de derrotar Habibullah Kalakani. El subgrup més prominent i poderós de la tribu paixtu Barakzai és el Mohammadzai, del qual prové la dinastia governant de l'Afganistan entre 1823 i 1973.^[6]

Abans de la presa de l'Imperi Durrani per part de la dinastia Barakzai, el Loy Qandahar (Principat de Qandahar) va ser capturat pels Germans Dil Sardar Pur Dil Khan, Sardar Kohan Dil Khan, Sardar Sher Dil Khan, Sardar Mir Dil Khan i Sardar Rahim Dil Khan, l'any 1818 i van declarar la seva independència, que va durar com a estat independent fins al 1855, quan l'emir Dost Mohammad Khan va unificar Qandahar amb Kabul.^[7]

A l'inici del govern Barakzai sobre l'Emirat de Kabul el març de 1823, els afganesos van perdre el seu antic bastió de la Vall de Peshawar a mans de l'Exèrcit Khalsa Sikh de Ranjit Singh a la Batalla de Nowshera. Les forces afganeses en la batalla van rebre el suport d'Azim Khan, mig germà de Dost Mohammad Khan. Durant l'era Barakzai, l'Afganistan va veure com gran part del seu territori es perdia a favor dels Britànics al sud i a l'est, Pèrsia a l'oest i Rússia al nord. També hi va haver molts conflictes interns a l'Afganistan, incloent-hi les tres grans Guerres Anglo-Afganeses i la guerra civil de 1928–29.

Període de transició

• Dost Muhammad, sobirà a Kabul el 1826
• Muhammada Barazkai, sobirà a Peshawar
• Kohan Dil, sobirà a Kandahar

Branca Sadozai dels Durrani

• Shudja Shah Durrani 1839-1842
• Altaf Djong 1842

Emirs i reis

• Dost Muhammad (segona vegada 1842-1863)
• Sher Ali Khan 1863-1878
• Afdal Khan, pretendent 1863-1868
  • Azim Khan, pretendent 1863-1869
• Muhammad Yakub Khan 1878-1880
• Abd al-Rahman 1880-1901
• Ayyub Khan, pretendent 1880-1887
• Habibullah 1901-1919
• Amanullah 1919-1929
• Anayatullah 1929
• Nasrullah 1919
• Muhammad Nadir Shah 1929-1933 (rei)
• Muhammad Zahir Shah 1933-1973 (rei)

• Ahmed Khan, independent a Herat 1856 a 1862
• Sher Ali Khan, independent a Kandahar 1880-1882
• Habibullah II (conegut com a Bachai-Sakao, el fill de l'aiguador), usurpador tadjik, 1929