Barbastre

vila aragonesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Barbastremap

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Dades ràpides Tipus, Localització ...
Barbastre
Barbastro (es)
Thumb
Thumb
Tipusmunicipi d'Espanya
Localització
Thumb
 42° 02′ 12″ N, 0° 07′ 38″ E
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
Capital de
CapitalBarbastre
Conté la subdivisió
Població humana
Població17.558 (2024) (163,18 hab./km²)
Gentilicibarbastrí, barbastrina
Geografia
Superfície107,598163 km²
Altitud341 m
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
agost 1064 (Gregorià)Setge de Barbastre
Organització política
 Alcalde Antonio José Cosculluela Bergua
Identificador descriptiu
Codi postal22300
Fus horari
Codi INE22048
Altres
Agermanament amb

Lloc webbarbastro.org
Tanca

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]

Entitats de població

  • Burceat: llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
  • Cregenzán: està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]

Història

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'Ath-Thaghr al-Alà, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Làrida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

Thumb
Plaça Major porxada de Barbastre, cap a 1911

Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, el d'Osca, i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

Monuments

Persones il·lustres

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.