ciutat de França From Wikipedia, the free encyclopedia
Besiers[1] (antigament en català, Besers; en occità, Besièrs; en francès, Béziers) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània. És cap de l'arrondissement del mateix nom. El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc -a, en francès: biterrois -e).
| Béziers (fr) Besièrs (oc)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Erau | ||||
| Districte | Districte de Besiers | ||||
| Capital de | Cantó de Besiers-4 Districte de Besiers Cantó de Besiers-2 (2015–) Cantó de Besiers-3 (2015–) Cantó de Besiers-1 (2015–) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 80.341 (2021) (841,44 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Besiers unitat urbana de Besiers | ||||
| Superfície | 95,48 km² | ||||
| Banyat per | canal del Migdia i Òrb | ||||
| Altitud | 17 m-4 m-120 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Robert Ménard (2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 34500 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ville-beziers.fr | ||||
    | |||||
La ciutat, que comptava una població important durant l'edat mitjana, va ser l'escenari d'un dels episodis més cruels de la croada albigesa duta a terme per les tropes franceses a Occitània, les quals van assetjar la ciutat i massacrar gran part de la població el 1209.
El 2007, tenia 76.000 habitants. Està situada a la plana dominant el canal del Migdia i el riu Orb des d'un turó.
Besiers està a 20 km de la Mediterrània i a 50 km de les formacions muntanyoses de l'alt Llenguadoc, com el Caroux (1.900 m) i l'Espinouse (1.124 m).
És el terme municipal més gran (9.548 ha) del departament; menys de la meitat del terme està urbanitzat, la resta és formada per espais verds, zones naturals i de zones agrícoles (uns 2.000 ha), on domina la vinya.
Alguns noms tradicionals que la gent encara fa servir en lloc de la denominació oficial, són:
Fou una ciutat de la tribu dels volques tectòsages i fou ocupada pels romans el 120 aC. Fou colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, també escrit com Baeterrae, Baitera, Baitarra, Baitarrous o Bêtêrra. Els seus habitants eren els baitarrites, biterrensis o baeterrensis. El seu producte més apreciat fou el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva.
El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruïda, però reconstruïda, i va restar en mans dels visigots fins a la conquesta àrab el 719. Després d'aixecar el setge de Narbona (737), Carles Martell va ocupar per un moment Besiers i va fer arrasar les muralles i cremar els ravals abans de retirar-se. Va passar definitivament als francs el 752. Seu d'un bisbat, un vescomte hi apareix cap al 885.
Vegeu: Vescomtat de Besiers i bisbat de Besiers.
La ciutat anà creixent i esdevingué una de les ciutats més importants d'Occitània. Tanmateix, a conseqüència de la Croada contra els càtars, el juliol de 1209, la ciutat de Besiers (que tenia aleshores al voltant de 40.000 habitants) fou atacada i assetjada per l'exèrcit francès. El dia 22 d'aquell mateix mes, l'endemà de l'atac de l'armada dels croats, Besiers queia començant així el saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esglésies (es va calar foc a la catedral i a la Magdalena, que acabarien en part destruïdes), ni els habitants de religió catòlica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 habitants). Així, ha esdevingut famosa la frase atribuïda al legat del papa Arnau d'Amaurí quan es prengué la ciutat: Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer-ne els seus.
El 1247, el vescomtat va passar a la corona francesa. La ciutat es repoblà i conegué un període d'esplendor intel·lectual al segle xvii amb la creació del teatre occità de Besiers, un teatre popular de carrer nascut arran de la tradició de la festa de les Caritats (el 1612), del qual només s'han conservat 24 peces avui en dia. Se suposa que aquestes representacions han pogut influenciar el teatre francès d'aquell segle, i sobretot l'obra de Molière, que va residir al Llenguadoc entre 1653 i 1658.
L'obra Les amnèsies de Déu (2005), de Joan-Daniel Bezsonoff, fa una descripció de la vida a Besiers durant la Segona Guerra mundial i l'ocupació alemanya.
La ciutat de Besiers fou durant molt de temps capital del Rugbi francès amb el seu equip, l'Association sportive de Béziers Hérault (http://www.asbh.net). Guanyador del campionat de França l'any 1961; va iniciar l'any 1971 una època daurada de domini sobre el rugbi francès (és prou rellevant que l'entrenador d'Anglaterra digués després d'una victòria de la seva selecció: "Hem jugat com Besiers"). Durant aquesta època, va acumular (a més del títol del 1961):
Alguns dels noms més emblemàtics d'aquesta època de supremacia foren l'entrenador Raoul Barrière i els jugadors Richard Astre, Jack Cantoni, Alain Estève, Armand Vaquerin (en honor del qual se celebra cada any el Challenge Armand Vaquerin), Olivier Saïsset i una llarga llista d'internacionals. El declivi de l'equip s'inicia coincidint amb la mort del seu capità Pierre Lacans, l'any 1985, i es precipità amb el pas del rugbi al professionalisme, ja que l'esperit lluitador i càtar de Besiers no va poder lluitar amb la manca de recursos econòmics.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
