Sala Francesc Tarafa

La Sala Francesc Tarafa (antic Hospital de Sant Domènech) és una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local. Actualment l'edifici és un equipament cultural municipal.^[1]

Infotaula edifici Sala Francesc Tarafa
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Construcció	S. XIV-XV, reforma 1926
Característiques
Estil arquitectònic	Gòtic, modernisme Joaquim Raspall
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Granollers (Vallès Oriental)
Lloc	C. Corró, 47. Granollers (Vallès Oriental)
41° 36′ 37″ N, 2° 17′ 17″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 28950
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 28950

Descripció

Edifici civil, de planta rectangular, prové de la reforma de l'antic hospital d'estructura gòtica: un gran espai ample i cobert, embigat amb fusta i llates a dues vessants, suportat per uns grans arcs de pedra ajuntats.^[2] En la remodelació que dugué a terme Joaquim Raspall, en el 1926 arquitecte municipal, va respectar el llenguatge gòtic i les estructures de l'antic hospital, afegint-hi elements decoratius d'inspiració medieval a la façana i prescindint d'elements neogòtics de l'interior.^[1] En el seu lloc va afegir-hi altres elements decoratius interiors, com ara esgrafiats amb motius vegetals, estucats i vitralls, de llenguatge modernista -de la segona etapa de M. Raspall- encara més, es podria dir modernisme tardà, anomenat també modernisme de postguerra.^[2]

La façana està concebuda en termes gairebé arqueològics, recordant el gòtic català: porta de mig punt adovellada, típica del gòtic civil, finestres coronelles, traslladades probablement d'una casa ruïnosa que hi havia darrere la parròquia, un per banda.^[2] El capcer porta al damunt com un adorn, un capcim, sota el qual es pot apreciar una finestra d'ull de bou.^[2] La sala gòtica de l'edifici constitueix la mostra més important d'arquitectura gòtica granollerina.^[2]

Forma part de la Ruta Modernista de Granollers.^[1]

Història

Bastit entre els segles XIV i XV per Bertran de Seva -en virtut d'una convenció entre el rector de Sant Esteve i l'Hospital- la data fundacional va ser el 1329.^[2] El 1521, en Pere de Clariana i de Seva, en feu donació a la vila per a transformar-ho en un hospital, cosa que no succeir fins al 1823.^[2] La nau gòtica s'emprava com a edifici religiós i l'hospital, pròpiament dit, era a les cases del voltant, ara desaparegudes.^[2]

Després de diverses vicissituds, l'Ajuntament el remodelà amb Joaquim Raspall i el cedí a la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi una biblioteca, que finalment fou inaugurada el 21 d'octubre de 1926 per Alfons XIII i denominada Biblioteca Popular Francesc Tarafa.^[2] El 1997, l'edifici va passar per una nova restauració i es va transformar en la Sala Francesc Tarafa, equipament públic polivalent. S'empra per a exposicions, concerts i conferències.^[1]