Bigó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).[1] L'any 806, després que Guillem I de Tolosa abdiqués, Carlemany li va atorgar el títol de Comte de Tolosa,[1] fet que el va convertir alhora en duc de Septimània. Fins aleshores havia estat lloctinent del seu predecessor. L'any 815, a la mort del seu germà gran Esteve, va heretar el comtat de París. Va fundar o dotar l'abadia de Saint-Maur-des-Fossés a prop de París.
Remove ads
Família
Fill de Gerard I, Comte de París i de Rotruda, filla de Carloman I i neta de Carles Martell. Fou germà d'Esteve comte de París (879-815) i Liutard comte de París (vers 815). Casat amb Alpais, filla il·legítima de Lluís I de França (mort el 23 de juliol de 852), van tenir quatre fills:
- Liutard II, Comte de París
- Eberhard II
- Ingeltruda, casada amb Unroch II de Friül
- Susanna casada amb el comte Vulfard de Flavigny del que va tenir:
- Vulfard, que fou arquebisbe de Bourges
- Vulgrí, comte d'Angulema
- Adelard de París (vers 830 - després 890), pare d'Adelaida de Friül, reina de França per matrimoni amb Lluís II de França.
- Hilduí, que fou abat de Saint-Denis
- Immo
- Hildeburga
Probablement Landrada també fou filla de Bigó, i es va casar amb el comte Donat I de Melun (vers 790 - † després 858/abans de 871),[2] que van tenir sis fills:[3]
- Gosselin, comte de Bassigny
- Gontier
- Hug
- Waltruda
- Robert, bisbe de Mans
- Bosó
Remove ads
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads