Bosc de Baviera
Serralada de muntanyes de mitjana alçada que ocupa l'est de Baviera From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Bosc de Baviera (alemany: Bayrischer Wald, pronunciació: 
/ˈbaɪ̯ʁɪʃɐ valt/ (?·pàg.)) és un petit sistema muntanyós alemany de mitjana altitud localitzat a l'est de l'estat de Baviera.
El Bosc de Baviera s'estén a través de la Baixa Baviera i l'Alt Palatinat. El vessant sud-oriental desaigua directament al Danubi i el vessant nord-occidental alimenta rierols i rius que drenen a través del riu Regen i del riu Ilz, que també desguassen a través del Danubi i acaben finalment al mar Negre.
La serra arriba per l'est fins a la frontera amb la República Txeca, on es converteix en la selva de Bohèmia. La seva prolongació pel sud-est cap a Àustria són el bosc Sauwald i el Mühlviertel. Al nord limita amb el bosc de l'Alt Palatinat.
Les muntanyes més altes són el Großer Arber, amb una alçada de 1.456 m, i el Großer Rachel, amb 1.453 m. La part oriental del Bosc de Baviera fou declarada en 1970 com la primera reserva natural alemanya, el parc nacional del Bosc de Baviera. En 1997 es va ampliar i juntament amb la reserva natural txeca de la Selva de Bohèmia (Šumava) formen avui el bosc més gran d'Europa.
El terme del Bosc de Baviera defineix només els boscos entre el Danubi i el Regen als mapes i diccionaris antics. La muntanya més alta d'aquest Bosc de Baviera antic era l'Einödriegel. La part anterior del bosc amb les muntanyes Arber, Rachel, Lusen, etcètera, era considerada part de la Selva de Bohèmia. No obstant això, arran del Teló d'acer, el Bosc de Baviera es va convertir en la denominació per a tota la cadena muntanyosa al territori bavarès.
El turisme és molt important al Bosc de Baviera. Entre la natura, els senders i el bosc hi ha també moltes regions per esquiar. A més, el Bosc de Baviera és molt conegut a Europa pel seu art del bufat del vidre a la zona de Zwiesel.
Els autòctons ho denominen simplement «Woid» ("bosc", en bavarès) i es diuen a si mateixos «Waidler» ("gent del bosc", en bavarès).
Remove ads
Geografia i geologia
La serra força boscosa continua, des del punt de vista geològic i geogràfic, fins Bohèmia i Àustria. El Bosc de Baviera i el Bosc de Bohèmia (Šumava en txec) formen juntament al Oberpfälzer Wald, el Neuburger Wald i el Sauwald el territori boscós més gran d'Europa.[1][2][3][4][5]
Parc nacional
A l'interior del Bosc Bavarès, entre Lusen i Großer Falkenstein, queda el parc nacional del Bosc de Baviera, el primer parc nacional d'Alemanya. Va ser fundada per l'Estat Lliure de Baviera en 1970 amb un àrea de 130 km² i a 1997 va ser ampliat amb la regió entre el Großer Rachel i Großer Falkenstein, en total 240 km². El parc nacional té una selva, petits llacs i pantans que van des dels 700 msnm fins els 1.450 m. Molts animals habiten a la zona, entre ells óssos, linxs, llops, senglars, cavalls i vaques salvatges.
Remove ads
Reserva natural
La reserva natural Bosc de Baviera abasta els territoris del Nord del Danubi fins a la frontera amb la República Txeca. És administrada per l'Associació Reserva Natural Bosc de Baviera amb seu a Zwiesel. Va ser creada el 1967, per la qual cosa és la reserva natural més antiga de Baviera. No se l'ha de confondre amb el parc nacional Bosc de Baviera.
Muntanyes
- Almberg (1.139 m)
- Alzenberg (1.100 m)
- Großer Arber (1.456 m)
- Kleiner Arber (1.384 m)
- Aschenstein (945 m)
- Bernhardsnagel (896 m)
- Bistand (865 m)
- Büchelstein (831 m)
- Breitenauriegel (1.114 m)
- Brotjacklriegel (1.016 m)
- Burgstall (976 m)
- Dreisesselberg (1.333 m)
- Dreitannenriegel (1.092 m)
- Eckstein (1.073 m)
- Eschenberg (1.043 m)
- Einödriegel (1.121 m)
- Enzian (1.285 m)
- Großer Falkenstein (1.315 m)
- Kleiner Falkenstein (1.190 m)
- Farrenberg (1.203 m)
- Friedrichsberg (934 m)
- Fürberg (880 m)
- Geißkopf (1.097 m)
- Geißlstein (920 m)
- Geißriegel (1.046 m)
- Grandelberg (1.010 m)
- Gsengetstein (952 m)
- Guntherstein (796 m)
- Hahnenbogen (1.257 m)
- Hahnenriegel (1.108 m)
- Haibühler Spitz (1.047 m)
- Haidel (1.167 m)
- Harlachberger Spitz (913 m)
- Hausstein (917 m)
- Hennenkobel (965 m)
- Hessenstein (878 m)
- Heugstatt (1261 m)
- Hindenburgkanzel (1.049 m)
- Hirschberg (1.039 m)
- Hirschenstein (1.095 m)
- Hochberg (942 m)
- Hochstein (Arnbruck) (1.132 m)
- Hochzellberg (1.208 m)
- Hoher Bogen (1.079 m)
- Hoher Filzberg (1.279 m)
- Hohlstein (1.196 m)
- Hörndl (1.015 m)
- Kaitersberg (1.132)
- Kanzel (1.011 m)
- Käsplatte (979 m)
- Kiesruck (1.265 m)
- Knogl (1.056 m)
- Kreuzfelsen (999 m)
- Kronberg (984 m)
- Lackenberg (1.337 m)
- Lichtenberg (1.030 m)
- Lusen (1.373 m)
- Mittagsplatzl (1.340 m)
- Mittagstein (1.034 m)
- Mühlriegel (1.080 m)
- Oberfrauenwald (948 m)
- Ödriegel (1.156 m)
- Osser, Großer (1.293 m)
- Osser, Kleiner (1.266 m)
- Plattenhausenriegel (1.376 m)
- Bayerischer Plöckenstein (1.365 m)
- Predigtstuhl (1.024 m)
- Pröller (1.048 m)
- Großer Rachel (1.453 m)
- Kleiner Rachel (1.399 m)
- Rauchröhren (1.045 m)
- Rauher Kulm (1.050 m)
- Großer Riedelstein (1.132 m)
- Riesberg (934 m)
- Rollmannsberg (1.042 m)
- Rote Höhe (1.050 m)
- Ruhmannsberg (863 m)
- Rukowitzberg (1.269 m)
- Rusel (856 m)
- Schwarzeck (1.238 m)
- Schwarzkopf (1.060 m)
- Schwarzriegel (1.079 m)
- Scheuereckberg (1.196 m)
- Siebensteinkopf (1.263 m)
- Silberberg (955 m)
- Staffelberg (793 m)
- Steinberg (830 m)
- Steinfleckberg (1.341 m)
- Sternknöckel (818 m)
- Sulzberg (1.146 m)
- Sulzriegel (1.261 m)
- Teufelstisch (901 m)
- Vogelsang (1.022 m)
- Wagensonnriegel (959 m)
- Wagnerspitze (1.125 m)
- Waldhäuserriegel (1.151 m)
- Wolfgangriegel (876 m)
- Zwercheck (1.333 m)
Remove ads
Literatura
- Karl-Friedrich Sinner, Günter Moser: Waldwildnis grenzenlos. Nationalpark Bayerischer Wald, Buch & Kunstverlag Oberpfalz, Amberg 2007, ISBN 3-935719-37-X
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads