Branislau Taraixkièvitx

Branislau Adàmavitx Taraixkèvitx (belarús: Бранісла́ў Ада́мавіч Тарашке́віч, łacinka: Branisłaŭ Taraškievič,^[1][2][3] rus: Бронислав Адамович Тарашкевич, polonès: Bronisław Adamowicz Taraszkiewicz; 20 de gener de 1892 - 29 de novembre de 1938) va ser una figura pública belarussa, polític i lingüista.

Branislau Taraixkièvitx

Biografia
Naixement	20 gener 1892 (Julià) Mačiuliškės (en)
Mort	29 novembre 1938 (46 anys) Minsk
Causa de mort	mort no natural
Sepultura	valor desconegut
Member of the Sejm of the Second Polish Republic (en)
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg (–1916)
Activitat
Camp de treball	Lingüística, acció política i activitat traductora
Ocupació	polític, lingüista, escriptor, traductor, figura pública
Partit	Belarusian Peasants' and Workers' Union (en) Belarusian Socialist Assembly (en) Social Democratic Party of Belarus (en) Partit Comunista de la Belarús Occidental
Membre de	Comité national biélorusse (fr) Belarusian School Society (en) Acadèmia Nacional de Ciències de Belarús Belarusian Scientific Society (en) club des ambassadeurs biélorusses (fr) Central Belarusian Concil of Wilno and Grodno (en)
Professors	Jan Niecisław Baudouin de Courtenay, Yefim Karskiy (en) i Aleksey Shakhmatov (en)
Família
Cònjuge	Viera Snitka Nina Paljanskaja
Fills	Radaslaŭ Taraškievič  () Viera Snitka

Va ser el creador de la primera estandardització del modern idioma belarús al segle xx.^[4] L'estàndard fou posteriorment russificat per les autoritats soviètiques. No obstant això, la pre-russificada (clàssica) versió de l'estàndard era i segueix sent activa i és utilitzada per alguns grups d'intel·lectuals i de la diàspora belarussa, i es coneix informalment com a taraškievica, pel nom de Branislau Taraixkièvitx.

Taraixkièvitx era membre del clandestí Partit Comunista de Belarús Occidental (KPZB) a Polònia i va ser empresonat durant dos anys (1928-1930). A més, com a membre del "Club de l'ambaixada belarussa" (Беларускі пасольскі клуб, Bielaruski passolski klub), va ser diputat al Parlament polonès (Sejm) en el període 1922-1927. Entre d'altres, va traduir Pan Tadeusz al belarús, i el 1969 una escola secundària en llengua belarussa a Bielsk Podlaski fou batejada amb el seu nom en honor seu.

El 1933 va ser posat en llibertat en un intercanvi polonesosoviètic de presoners, a canvi de Frantsíxak Aliakhnòvitx, un periodista belarús i dramaturg empresonat en un gulag, i va viure a l'exili soviètic des de llavors.

Va ser víctima de la Gran Purga de finals de la dècada del 1930.