Brassicals

ordre de plantes angiospermes From Wikipedia, the free encyclopedia

Brassicals
Remove ads

Les brassicals (Brassicales) són un ordre de plantes amb flors. Sota els criteris del sistema APG II pertanyen al grup euròsids II dels dicotiledonis i a més s'inclouen les Capparals.[1][2] Una característica comuna en molts membres d'aquest ordre és la producció de glucosinolat. L'ordre Brassicales conté 17 famílies, 398 gèneres i 4.450 espècies diferents; entre aquestes espècies hom hi troba les tapereres, les cols, la mostassa, el gènere Tropaeolum o les resedes.[1]

Dades ràpides Brassicales, Taxonomia ...
Remove ads

Sinapomòrfies de l'ordre

L'ordre de les brassicals engloba un gran nombre d'espècies i gèneres de fins a 17 famílies diferents; això fa que la varietat de plantes que hom pugui trobar-hi és molt elevada. Per aquest motiu, hi ha certes sinapomòrfies que caracteritzen els taxons d'aquest ordre; les més importants són: presència de glucosinolats; fulles en espiral; estípules petites; inflorescències en raïm i òvuls en una o dues fileres.[3]

Fulles, flors i desenvolupament general

Les plantes de l'ordre de les brassicals es caracteritzen per la precedència dels sèpals laterals respecte dels mitjans amb un retard en el creixement dels pètals; així mateix, presenten un androginòfor, el nectari fora de estaminiodi i les fulles amb estípules.[4] Les brassicals presenten un androceu característic com a conseqüència d'una certa compressió de les flors que causa, alhora, la pèrdua i desplaçament dels estams mitjans.[4]

Presència de glucosinolats

Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències fenotípiques, estructurals i bioquímiques. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de glucosinolats, compostos sulfurats, que eviten les afectacions per bacteries i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara mamífers hervívors.[1] Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:[5] 1) aquests aminoàcids primaris poden créixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a una aldoxima que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se amb glutatió, en S-alquil-tiohidroximat[6] que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grups hidroxil, alquils i metoxis.[7]

Remove ads

Taxonomia

Les següents famílies estan incloses en l'ordre brassicales:[8][9]

Seguint els criteris del sistema Cronquist les brassicals eren anomenades Capparales, i incloses dins les Dileniidae; a més de les famílies Brassicaceae i Capparaceae inclou les Tovariaceae, Resedaceae i Moringaceae.

Remove ads

Filogènia i cladogramaç

El següent diagrama mostra la filogènia de la família Brassicales juntament amb les edats estimades, basat en un estudi de 2018 sobre elplasmidi dels membres d'aquesta família; els números en cada branca mostren l'edat aproximada (en milions d'anys); les famílies amb més de 30 espècies es presenten en negreta.[10]

36.3


Akaniaceae



Tropaeolaceae




92.2
64.2

Moringaceae



Caricaceae





Setchellanthaceae


85

Limnanthaceae


77.5


Salvadoraceae



Bataceae



73.2

Koeberliniaceae


66.1

Emblingiaceae


61.2
54.8

Pentadiplandraceae


46.4

Resedaceae



Gyrostemonaceae






Tovariaceae


49

Capparaceae


42.8

Cleomaceae



Brassicaceae












Remove ads

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads