Brian Reilly

Brian Patrick Reilly (Menton, França, 12 de desembre de 1901 – Hastings, Anglaterra, 29 de desembre de 1991) va ser un mestre d'escacs, escriptor i editor de revistes irlandès.^[1]

Brian Reilly

Biografia
Naixement	12 desembre 1901 Menton (França)
Mort	29 desembre 1991 (90 anys) Hastings (Anglaterra)
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, escriptor
Nacionalitat esportiva	Irlanda
Esport	escacs
Participà en
1968	Olimpíada d'escacs de 1968
1966	Olimpíada d'escacs de 1966
1964	Olimpíada d'escacs de 1964
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1960	Olimpíada d'escacs de 1960
1958	Olimpíada d'escacs de 1958
1956	Olimpíada d'escacs de 1956
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
1935	Olimpíada d'escacs de 1935

Va néixer a Menton, a la Riviera francesa. La connexió irlandesa es remunta al seu avi patern, que venia de Kells, al comtat de Meath.

Quan tenia vint anys, Reilly es va incorporar a l'empresa del seu pare en el negoci farmacèutic. L'empresa anava molt bé, però es va veure molt colpejada quan Gran Bretanya va deixar el patró or a principis dels anys trenta. Reilly es va implicar en el Govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial. Va tornar a Anglaterra després d'acabar la guerra i es va convertir en editor i escriptor d'escacs a temps complet.^[2]

Reilly va guanyar el campionat de clubs de Niça el 1924. Va compartir el 5è lloc a Ieras 1927 (el campió fou Wilhelm Orbach). Va aconseguir el 10è lloc a Niça 1930 (el campió fou Savielly Tartakower).^[3] El 1931, Reilly va guanyar a Niça, i va ocupar el 5è lloc al Pentangular de Niça, guanyat per Aleksandr Alekhin). Va empatar als llocs 4t-6è a Margate 1935 (va guanyar Samuel Reshevsky). El 1935, va aconseguir el 5è lloc a Barcelona (van guanyar Salo Flohr i George Koltanowski), i va empatar als llocs 5è-7è a Roses (va guanyar Flohr). El 1937, va ocupar 4t lloc a Niça (Quadrangular; va guanyar Alekhine). El 1938, va ocupar el segon lloc, darrere de Karel Opočensky, a Niça.

Reilly va representar Irlanda en nou olimpíades d'escacs el 1935 i 1954–1968 (tres vegades al primer tauler).^[4] Va estar "extremadament encertat" amb una victòria contra el Gran Mestre nord-americà Reuben Fine durant la 6a Olimpíada, Varsòvia 1935. Va guanyar el Campionat d'Irlanda el 1959 i el 1960.^[1]

Va ser l'editor de la revista British Chess Magazine des de 1949 fins a 1981, l'editor amb més temps d'aquesta revista. De fet, va comprar el control de la revista a principis dels anys 50, quan estava en dificultats financeres, i la va convertir en un negoci rendible.^[5]