Burgàs

ciutat de Bulgària From Wikipedia, the free encyclopedia

Burgàsmap
Remove ads

Burgàs[1] (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la mar Negra a la badia de Burgàs. Té una població de 210.260 habitants (43.684 habitants el 1956). És la quarta ciutat del país després de Sofia, Plòvdiv i Varna. És capital de la província de Burgàs i centre turístic, industrial, amb refineries de petroli i petroquímiques i també pesquer, sent el segon port més important del país.[2] La ciutat disposa d'aeroport.

Dades ràpides Tipus, Lloc ...
Remove ads

Història

Burgàs fou la clàssica Pyrgos (Πύργος), fundada per colons d'Apol·lònia de l'Euxí (Zozòpolis) com a punt d'observació militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesèmbria. A la zona també hi va haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colònia militar per Vespasià. Sota el domini romà d'Orient es va dir Pirgos (Πύργος, que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou també un lloc per la construcció de vaixells, especialment després de la batalla de Lepant (1571). Al segle xvii es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissió de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgàs; a començament del segle xix fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avanç cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polonès Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminència economica.[3] Al temps de la independència de Bulgària tenia tres mil habitants, la majoria grecs.

Una de les illes del Príncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatòlia occidental, porten també aquest nom.

Remove ads

Atraccions

  • Museu històric regional de Burgàs
  • Museu Etnogràfic
  • Museu de Natura i Ciència
  • Galeria d'art
  • Casa de l'Òpera
  • Festival Internacional de Folklore

Personatges

  • Apostol Karamitev (1923–1973), actor
  • Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol
  • Georgi Chilikov (nascut 1978), futbolista
  • Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campió olímpic
  • Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor
  • Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador
  • Kostas Vàrnalis (1884–1974), poeta grec
  • Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor
  • Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campió olímpic búlgar
  • Petya Dubarova (1962–1979), poetessa
  • Prodan Gardzhev (1936–2003), lluitador campió olímpic
  • Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista
  • Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista
  • Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista

Agermanaments

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads