Buruixaski

Buruixaski (بروشسکی - burū́šaskī) és una llengua aïllada^[1] parlada a les zones on viu el poble buruixo, és a dir a les valls de Hunza, Nagar, Yasin, Ishkoman-Barjungle i algunes zones de Gilgit al nord del Pakistan i també per uns 300 buruixos que viuen a Srinagar, Índia.^[2][3] Altres noms per a la llengua són Brugaski, Kanjut (Kunjoot), Verchikwār, Boorishki, Brushas (Brushias) i Miśa:ski.

Buruixaski

بروشسکی burū́šaskī
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	87,000 (2000)
Grup ètnic	Burusho people (en)
Autòcton de	Gilgit-Baltistan i Jammu i Caixmir
Estat	Pakistan
Classificació lingüística
llengua humana
Característiques
Sistema d'escriptura	ortografia de l'urdú i alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	bsk
SIL	bsk
Glottolog	buru1296
Ethnologue	bsk
UNESCO	1599
IETF	bsk
Endangered languages	1614

Extensió geogràfica del Buruixaski.

Escriptura

El buruixaski és un idioma parlat. De vegades s'escriu amb l'alfabet utilitzat per l'urdú, una versió de l'alfabet persa, però l'ortografia no ha estat fixada. Nasir al-Din Nasir Hunzai ha escrit poesies en buruixaski utilitzant l'alfabet urdú.

Fonologia

El buruixaski té cinc vocals /i e a o u/. Diverses contraccions resulten en vocals llargues; les vocals tenses tenen la tendència de ser més llargues i menys "obertes" que les no tenses. ([i e a o u] oposades a [ɪ ɛ ʌ ɔ ʊ]).

Les consonants recollides per Berger (1998) es mostren a continuació en la seva transcripció i AFI:

		Bilabial	Dental	Alveolo-palatal	Retroflexa	Velar	Uvular	Glotal
Nasal		m /m/	n /n/			ṅ /ŋ/
Oclusiva	aspirada	ph /pʰ/[4]	th /tʰ/		ṭh /ʈʰ/	kh /kʰ/	qh /qʰ/[5]
	normal	p /p/	t /t/		ṭ /ʈ/	k /k/	q /q/
	sonora	b /b/	d /d/		ḍ /ɖ/	g /g/
Africada	aspirada[6]		ch /t͡sʰ/	ćh /t͡ɕʰ/	c̣h /ʈ͡ʂʰ/
	plain		c /t͡s/	ć /t͡ɕ/	c̣ /ʈ͡ʂ/
	sonora			j /d͡ʑ/[7]	j̣ /ɖ͡ʐ/[8]
Fricativa	sorda		s /s/	ś /ɕ/	ṣ /ʂ/			h /h/
	sonora		z /z/				ġ /ʁ/
Vibrant			r /r/
Aproximant			l /l/	y [j][9]	ỵ /ɻ/[10]	w [w][9]