Buwàyhides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh (àrab: بنو بويه, Banū Buwayh) o dels buwàyhides o búyides (àrab: البويهيون, al-buwayhiyyūn) fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia. Va tenir branques a l'Iraq, a Fars, a Kirman i al Jibal («la Muntanya», és a dir, l'Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Rayy. Des del 981 les ciutats de Bàssora i Ahwaz, que corresponien a l'Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.[1]
El fundador de la dinastia, Buwayh o Búya deu descendir d'un servidor dels sassànides. Els seus fills Alí (Imad-ad-Dawla), Hàssan (Rukn-ad-Dawla) i Ahmed (Muïzz-ad-Dawla) van establir el domini efectiu i Ahmed va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiança (Al-Mutí el 946). A partir del 1012 els kurds es van erigir en rivals perillosos que es van apoderar de Pèrsia, mentre els gaznèvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Càspia. El cop final el van donar els seljúcides en ocupar Bagdad el 1055, i Kirman el 1056.[2]
Remove ads
Genealogia
- Buwayh o Buya
- Imad-ad-Dawla
- Rukn-ad-Dawla
- Muïzz-ad-Dawla
- Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
- Al-Habaixí
- Abu-Ishaq Ibrahim
- Abu-Tàhir
| Buwayh o Buyih o Buya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Imad-ad-Dawla 934-949 | Rukn-ad-Dawla 935-976 | Muïzz-ad-Dawla 945-967 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fakhr-ad-Dawla 976-980 | Àdud-ad-Dawla 949-983 | Muàyyid-ad-Dawla 980-983 | Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 966-978 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Xams-ad-Dawla 997-1021 | Majd-ad-Dawla 997-1029 | Xàraf-ad-Dawla 983-989 | Samsam-ad-Dawla 989-998 | Bahà-ad-Dawla 998-1012 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Samà-ad-Dawla 1021-1024 | Qawam-ad-Dawla 1012-1028 | Sultan-ad-Dawla 1012-1024 | Muixàrrif-ad-Dawla (1021-1025 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abu-Kalijar 1024-1048 | Jalal-ad-Dawla 1025-1044 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055 | Fúlad Sutun 1048-1062 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Remove ads
Sultans
Branca d'Iraq
- Muïzz-ad-Dawla 932-967
- Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 967-977
- Àdud-ad-Dawla 977-983
- Samsam-ad-Dawla 983-987
- Xàraf-ad-Dawla 987-989
- Bahà-ad-Dawla 989-1012
- Sultan-ad-Dawla 1012-1022
- Muixàrrif-ad-Dawla 1022-1025
- Jalal-ad-Dawla 1025-1044
- Abu-Kalijar 1044-1048
- Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055
- captura de Bagdad per Toghril Beg I (seljúcida) 1055 i empresonament d'Al-Màlik ar-Rahim
Branca de Fars
- Imad-ad-Dawla 934-950
- Àdud-ad-Dawla 950-983
- Xàraf-ad-Dawla 983-989
- Samsam-ad-Dawla 989-998
- Bahà-ad-Dawla (búyida) 998-1012
- Sultan-ad-Dawla 1012-1024
- Abu-Kalijar 1024-1048
- Fúlad-Sutun 1048-1052
- al-Màlik ar-Rahim 1052-1054 (governador el seu germà Abu Sad)
- Fúlad-Sutun 1054-1056, en lluita 1056 a 1062
- Fadlawayh o Fadlúyah 1056, de Shabankara, se sotmet als seljúcides amb Toghril Beg I 1056
Branca de Kirman
- Muïzz-ad-Dawla 936-950 (conquesta 936, després nominal)
- Àdud-ad-Dawla 950-983 (950-968 nominal)
- Samsam-ad-Dawla 983-998
- Bahà-ad-Dawla 998-1012
- Qawam-ad-Dawla 1012-1028
- Abu-Kalijar 1028-1048
- Fúlad-Sutun 1048
- als seljúcides de Kirman 1048
Branca del Jibal
- Imad-ad-Dawla 932-946
- Rukn-ad-Dawla 946-976
- Divisió en dues branques: Esfahan-Hamadan i Rayy
Branca d'Esfahan i Hamadan
- Muàyyid-ad-Dawla 976-984
- Fakhr-ad-Dawla 984-997
- Xams-ad-Dawla 997-1022
- Samà-ad-Dawla 1022-1024
- als kakúyides 1024
Branca de Rayy
- Fakhr-ad-Dawla 976-980
- Muàyyid-ad-Dawla 980-984
- Fakhr-ad-Dawla 984-997
- Majd-ad-Dawla 997-1029
- als gaznèvides 1029
Branca de Bàssora
- Diyà-ad-Dawla vers 985
- A Fars
Branca de Khuzistan
- Taj-ad-Dawla vers 985
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads