Càlam (escriptura)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El càlam és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que s'utilitza per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.[1]
El seu ús comença el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.
El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]
Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena lapsus calami.[4]
Remove ads
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads