Leucòcit

Els leucòcits o glòbuls blancs^[1] [leuko(s)- λευκός gr. 'blanc' + kytos- κύτος gr. cient. 'cèl·lula'] són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens). S'originen a la medul·la òssia i al teixit limfàtic.

Imatge de cèl·lules sanguínies (la cel·lula esfèrica central en la imatge amb petites protuberàncies és un leucòcit) presa per un microscopi electrònic de rastreig.

Els leucòcits són cèl·lules mòbils que es troben a la sang transitòriament. A diferència dels eritròcits (glòbuls vermells), no contenen pigments i per això se'ls qualifica de glòbuls blancs.

Els valors normals oscil·len entre 5.000 i 11.000 per mm³.^[2]

Són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli, mitocondris, altres orgànuls cel·lulars.^[3] Són capaços de moure's lliurement mitjançant pseudopodis. La seva mida oscil·la entre els 8 i els 20 μm. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys. Aquestes cèl·lules poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi.^[4]

Classificació

• Granulòcits, per la presència de grànuls al citoplasma^[5]
  • Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagocitosi. Són els leucòcits més abundants, representen entre el 40% i el 75%.^[5]
  • Basòfils: Tenen una participació activa en la resposta immunitària, a través de l'alliberació d'histamina i altres substàncies químiques. Una d'aquestes és l'heparina, que impedeix la formació de coàguls a la sang.
  • Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra els paràsits a més de regular les reaccions al·lèrgiques.
• Agranulòcits, per l'absència de grànuls al citoplasma
  • Limfòcits: Sintetitzen anticossos específics per a cada patogen.
  • Monòcits: Són els leucòcits més grans i fan la fagocitosi.^[6]