Cèsar I Gonzaga
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Cèsar I Gonzaga (1530 – Guastalla, 15 de febrer del 1575) fou el segon comte de Guastalla, després de succeir el seu pare el 1557, i duc d'Amalfi.[1]
Remove ads
Biografia
Cèsar era fill del comte de Guastalla Ferran I i de la seva esposa Isabel de Càpua. De la seva mare va heretar el títol de duc d'Amalfi. Els altres títols que va heretar van ser: duc d'Ariano i príncep de Molfetta.
El 21 de maig del 1558 fou nomenat comandant en cap de les tropes espanyoles destinades a la Llombardia pel rei Felip II.[2]
El 12 de març del 1560 es va casar amb Camil·la Borromeo, germana de sant Carles Borromeo i neboda de Giovanni Angelo de Mèdici, que feia poc havia estat nomenat papa Pius IV.[3]
Cèsar Gonzaga fou membre d'un cercle literari pontifici anomenat Accademia delle Notti Vaticane, que es reunia a la Vil·la Pia, situada dins el Vaticà.[4]
Fou un home culte i les seves sales del palau de Màntua, decorades de marbre, bonze, medalles i pintures, actualment ocupades per l'Accademia Virgiliana, eren sovint lloc de trobada de literats i artistes.
A partir del 1567 va instal·lar la seva pròpia cort a Guastalla, on va residir fins a la seva mort. L'encàrrec de la seva casa de Guastalla va ser confiat a l'arquitecte Francesco da Volterra.[5]
Una de les seves famoses amants va ser Diana de Cardona, la qual va trencar per estar amb ell, el compromís que tenia amb Vespasiano I Gonzaga.[6]
Remove ads
Descendència
Amb la seva esposa Camil·la Borromeo va tenir dos fills:
- Margarida (1562-1618), duquessa de Sabbioneta;
- Ferran (1563-1630), duc de Guastalla.
Va tenir una filla il·legítima anomenada Hipòlita.
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads