César Vallejo

César Abraham Vallejo Mendoza, més conegut com a César Vallejo (Santiago de Chuco, 16 de març de 1892 - París, 15 d'abril de 1938), va ser un poeta peruà en llengua castellana. Renovador de la poesia en castellà, Mariátegui el va definir com "el poeta d'una estirpe, d'una raça", i va afirmar que "en Vallejo es troba, per primera vegada en la nostra literatura, sentiment indígena virginalment expressat".^[1] Ciro Alegría, el novel·lista, va ser alumne de primària del poeta a la seva entrada a l'escola.^[2]

César Vallejo

Biografia
Naixement	(es) César Abraham Vallejo Mendoza 16 març 1892 Santiago de Chuco (Perú) (en)
Mort	15 abril 1938 (46 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 12
Nacionalitat	Peruana
Ideologia	Comunisme
Formació	Universitat Nacional de Trujillo Universitat Nacional Major de San Marcos
Activitat
Ocupació	escriptor
Moviment	Avantguardisme
Obra
Obres destacables Trilce (en) (1919) Los heraldos negros (en) (1931) El tungsteno (en) (1939) Spain, take this cup from me (en) (1951) Paco Yunque (en)
Família
Cònjuge	Georgette Vallejo (1934–1938)
Signatura

Obra

Poesia

• Los heraldos negros (1918).
• Trilce (1922).
• España, aparta de mí este cáliz (1939, publicat després de la seva mort).
• Poemas humanos (1923-1938, publicat després de la seva mort).

Narrativa

• Escalas melografiadas (Lima, 1923, contes).
• Fabla salvaje (Lima, 1923, novel·la).
• Hacia el reino de los Sciris (acabat el 1928 i publicat després de la seva mort, nouvelle).
• El Tungsteno (Madrid, 1931, novel·la)
• Paco Yunque (escrit el 1931 però publicat el 1951, conte).
• El niño del carrizo (no acabat).
• Viaje alrededor del porvenir (no acabat).
• Los dos soras (no acabat).
• El vencedor (no acabat).
• César Vallejo. Novelas y cuentos completos (Lima, 1967, edició de l'obra narrativa completa).