Ca l'Andal (Badalona)
edifici de Badalona From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ca l'Andal (deformació d'Eudald) és una masia del barri de Bufalà, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Es troba a tocar de la riera de Canyet, actualment avinguda de Martí Pujol, i de l'antic camí que duia al veïnat de Pomar.[2]
Remove ads
Història
Com d'altres masies, està edificada sobre un assentament agrícola romà,[1] i en aquest indret s'hi van trobar diverses àmfores de vi.[3] A l'edat mitjana s'hi recollia el delme que la parròquia de Santa Maria de Badalona recaptava en nom de la pabordia del mes de maig la catedral de Barcelona,[2] habitualment en forma de productes agrícoles, que eren desats als cellers i magatzems de la masia.[4] Aquesta tasca la va deixar d'acomplir el 1686, quan es va acabar de construir la rectoria nova al carrer de Dalt, anomenat també de la Mongia, a l'actual barri de Dalt de la Vila. Aquesta construcció va substituir la casa delmera com a dependència rectoral ja que quedava a tocar de l'església, mentre que a finals de segle xvii Ca l'Andal quedava una mica retirat del nucli urbà.[4]
Va continuar essent un bé eclesiàstic fins a la desamortització de Mendizabal (1836), i, per exemple, els graners van ser utilitzats per a representacions teatrals com els Els Pastorets, ja que llavors a Badalona no hi havia un lloc adequat.[2] El 1841 va ser subhastada i adquirida pel químic i farmacèutic Eudald Comià i Font (1785-1848), originari de Sant Martí d'Albars,[5] que la va convertir en la seva residència particular, i a partir d'aquest moment, va ser coneguda amb el nom actual.[2] Des del 1825, Comià i els seus socis havien instal·lat a Badalona la fàbrica de sulfats Casanova i Cia,[5] coneguda popularment com «el Vidriol», i que, casualment, estava situada a la mateixa riera de Canyet, davant de Ca l'Andal.
A la mort de Comià, s'hi va traslladar a viure el seu gendre, el també farmacèutic i químic Francesc Agell i Martí, que va encarregar-se també de la fàbrica i, a més, va ser alcalde de Badalona entre 1848 i 1849. Després de traslladar la fàbrica fora de Badalona i de quedar-se vidu, vers 1879 es va vendre les propietats.[6]
La masia va ser dividida en diversos habitatges durant el segle xx, i van arribar a viure-hi fins a set famílies alhora.[7] Paral·lelament, a començaments del 1940 s'hi va bastir darrere un edifici industrial dedicat a foneria,[1][8]
El 1984, la masia va ser declarada com a BCIL.[1] El 1996, va ser tancada i va quedar sense ús, fins que el 2008, la va comprar l'Ajuntament de Badalona.[7]
Remove ads
Descripció
És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants.[1][2][9] Possiblement, les façanes van ser reformades al segle xviii, perquè a la dovella central de l'entrada principal hi ha gravada la data de 1733.[9]
A l'interior, el mal estat de les bigues de fusta, afectades per tèrmits, va obligar a reforçar-las amb bigues de ferro.[1][2] L'antic celler és molt espaiós i tenia cups, botes i premsa, mentre que al graner es conservaven algunes sitges.[1][2]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads