Cal Macià (Alcarràs)
casa del nucli de població de Vallmanya al municipi d'Alcarràs From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Cal Macià, o Casa Vallmanya,[1] és una masia del nucli de població de Vallmanya al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i bé cultural d'interès nacional.[2] L'interior de la casa fou modificat després de ser incendiada durant la Guerra Civil espanyola.[3]
Remove ads
Descripció
Gran casal rectangular de planta baixa, pis i golfes, cobert a dos vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Hi té adossades diverses dependències, entre les quals destaca una galeria força reformada i amb afegits posteriors. A la façana principal, els murs de planta baixa i pis són de pedra vista, amb portes i finestres estructurades amb elements de pedra.[3]
Història
En origen, Cal Macià era una construcció cartoixana del segle xvii, fins que Agapit Lamarca, propietari de la finca, va dur a terme a finals del segle xix una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes.[4] Així, doncs, la casa pairal pertanyia la família d'Eugènia Lamarca i de Mier, esposa del president Francesc Macià. Aquesta la va heretar i la família hi va passar llargues temporades. En la seva etapa com a cap del Govern, entre el 1931 i el 1933, Macià hi preparava l'agenda presidencial i planificava les visites oficials pel territori, com la campanya de presentació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932. A part de la masia, la finca comptava amb centenars d'hectàrees destinades a l'activitat agrària que van ser testimoni del desenvolupament social i econòmic del Baix Segre amb l'arribada de l'aigua a través de la construcció del canal d'Aragó i Catalunya.[5]
Durant la dictadura de Primo de Rivera, Casa Vallmanya va ser saquejada per algunes autoritats, que van robar joies, un llibre sobre el setge de Girona i hi van tallar arbres «com a càstig». Durant la Guerra Civil espanyola la finca va passar a ser quarter general franquista, prostíbul de la guàrdia mora i centre d'internament de presoners republicans, fins que va ser expropiada per l'Institut Nacional de Colonització durant la dictadura franquista, que la va esbocinar per «interessos polítics».[5]
El 2008, l'ajuntament d'Alcarràs va declarar la casa com a bé cultural d'interès local. Amb motiu de l'estat ruïnós en què es trobava l'edifici, amb diversos esfondraments a la coberta i esquerdes a la façana principal a causa de l'abandonament per part de l'empresari agrícola que n'era propietari,[6] l'any 2021, en ocasió del 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana, més d'un centenar de persones exigiren a l'ajuntament d'Alcarràs que comprés i restaurés la casa pairal. En l'acte, convocat per la iniciativa popular Salvem Cal Macià,[7] es va fer una ruta divulgativa per la finca, es va llegir un manifest a favor de recuperar i conservar aquest patrimoni, i es va presentar la idea d'establir-hi un espai de memòria històrica i un centre d'interpretació sobre el president Macià, la seva família i la importància de l'entorn.[8]
El 22 de desembre de 2023, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va anunciar la compra pública de la finca, la restauració de Cal Macià i la seva futura incorporació a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, així com el canvi de categoria de la casa a bé cultural d'interès nacional.[9] Això no obstant, a data de maig de 2025 el conveni signat encara no s'havia desplegat per un conflicte entre les administracions ni s'havien executat les obres de conservació de la casa requerides a l'empresa propietària de la finca, Agrovall Giribet SL.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads