Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans. Fa 17 cm de llargada^[1] i té el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens. El dors, la cua i les ales són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.

No s'ha de confondre amb capcigrany.

Capsigrany comú

Lanius senator
Enregistrament
Dades
Pes	3,4 g
Nombre de cries	5,5
Període d'incubació de l'ou	15 dies
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	22705095
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Laniidae
Gènere	Lanius
Espècie	Lanius senator Linnaeus, 1758
Subespècies
L. senator badius L. senator niloticus L. senator rutilans L. senator senator
Distribució
Refugis d'estiu (taronja) i d'hivern (blau)

Ocupa una gran quantitat d'hàbitats, entre els quals es troben totes les zones de maresmes. A més, és un dels ocells més freqüents als boscos cremats. Està més estès que el botxí septentrional (Lanius excubitor), entre altres raons perquè s'adapta millor a la companyia dels humans. Ocell de règim carnívor, té el costum -com d'altres espècies de la mateixa família- d'empalar les preses a les espines de les plantes a fi d'esquarterar-les amb més facilitat, o bé per guardar-les com a reserva d'aliment.^[2] És habitual de veure'l apostat als fils de telèfon.^[3]

Cria a l'Europa meridional, Orient Mitjà i nord-oest d'Àfrica, i hiverna a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans pot ésser observat d'abril a setembre. Fa un niu mal acabat en arbres i arbusts, amb arrels, branques, llana, pèls o plomes com a folre. A l'abril-juny la femella l'omple amb 5 o 7 ous, els quals s'han d'escalfar durant 16 dies. Els petits capsigranys triguen 19-20 dies a deixar-lo.

Noms dialectals

capserigany (Bal.), capsiguerany (Migjorn-gran, Eiv.), capsigrall (Lleida, Gandesa), capsegall (Massalcoreig), capxerigany (Palma, Manacor, Val.), capxirigany (Artà), capxiribote (Manacor),^[4] capxiribotxo, capxirebotxo, capxibot, capxiboig i capsibo.^[5]

Etimologia

D'origen incert, potser del més antic i dialectal capserigany, format per 'cap' i el llatí sericaneus, 'amb aspecte de seda', derivat del llatí sericus, 'de seda'.