Carbobystrita

La carbobystrita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. El seu nom fa referència a la seva relació amb la bystrita (Na₇Ca(Al₆Si₆O₂₄)S²⁻Cl⁻) i el rol essencial del (CO₃) en el compost.^[1][2] És l'anàleg de carbonat, sodi i deficient en potassi de la bistrita.

Carbobystrita
Fórmula química	Na₈(Al₆Si₆O₂₄)(CO₃)·4H₂O
Epònim	bystrita i Carbonat
Localitat tipus	Mina a cel obert Koashva (Mina Vostochnyi), Mont Koashva, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12,6678(5) Å; c = 10,3401(4) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	p3 1c
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,366 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,500 n = 1,488
Birefringència	δ = 1,500
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-028
Any d'aprovació	2009
Símbol	Cbys
Referències	[1]

Característiques

La carbobystrita és un silicat de fórmula química Na₈(Al₆Si₆O₂₄)(CO₃)·4H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: Museu Mineralògic Fersmann de l'Acadèmia Russa de les Ciències (Moscou), nombre de catàleg #3836.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carbobystrita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

La carbobystrita va ser descoberta a la Mina a cel obert Koashva, al Massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia) a partir de pegmatita hiperagpaítica zonificada en un cos d'ijolita-urtita a prop del seu contacte amb roques d'apatita-nefeina i aparentment cristal·litzades a partir de la fosa que forma la pegmatita peralkalina residual o solució.^[2]