Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols (italià: Carlo III) (Corigliano Calabro, 1345 - Visegrád, 24 de febrer de 1386 ^(Gregorià)) Carles II d'Hongria el Breu, comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Carles III de Nàpols

Biografia
Naixement	1345 Corigliano Calabro (Itàlia)
Mort	24 febrer 1386 (Gregorià) (40/41 anys) Visegrád (Regne d'Hongria)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Székesfehérvár
Rei d'Hongria
31 desembre 1385 – 24 febrer 1386
Ban of Dalmatia and Croatia (en)
1376 – 1376 ← Nicholas Szécsi (en) – Nicholas Szécsi (en)  →
Ban of Dalmatia and Croatia (en)
1372 – 1374 ← István Lackfi (en) – Nicholas Szécsi (en)  →
Ban of Slavonia (en)
1371 – 1372
Príncep d'Acaia
Rei de Nàpols
Activitat
Ocupació	polític
Partit	polític abans de l'aparició dels partits polítics
Altres
Títol	Comte
Família	Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
Cònjuge	Margarida de Durazzo (1369 (Gregorià)–)
Fills	Joana II de Nàpols, Ladislau I de Nàpols
Pares	Louis of Durazzo, Count of Gravina   i Margaret of San Severino

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488

Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo

Bibliografia

Fill de Lluís Durazzo i la seva esposa Margarida Sanseverino. Descendia per línia paterna del rei Carles II de Nàpols, del qual Carles III n'era besnet.

Ascens al tron napolità

Com a besnet de Carles II de Nàpols, Carles III era cosí segon de la reina Joana I de Nàpols. Aquesta l'adoptà com a fill en ser l'únic mascle de la línia angevina de Nàpols. Joana I al llarg de la seva vida estigué profundament enamorada d'ell, però aquest mai la va correspondre. Tot i això el 1369 Joana el nomenà hereu al tron napolità.

Per l'enfrontament entre Joana I i el Papa Urbà VI, el qual considerava Nàpols com un feu papal, Joana I donà suport a Climent VII durant el Cisma d'Occident i fou destronada el 1381 i va cedir el reialme a Carles III.^[1] Va iniciar la guerra de la Unió d'Ais, marxant vers el regne de Nàpols amb un exèrcit hongarès, va derrotar el rei consort Otó IV de Brunswick, i va assetjar la ciutat, fins a capturar la reina el mateix any 1381.^[2]

No obstant això, una complicació s'interposà pel camí al tron reial. Joana I, abans de morir el 1382 designà un nou hereu: així adoptà el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou. Aquest va prendre possessió dels comtats de Provença i Forcalquier i va marxar vers Nàpols per demanar el regne. A la seva arribada però fou derrotat per Carles III.

Ascens al tron hongarès

A la mort de Lluís I d'Hongria, Carles III va demanar el tron hongarès com el mascle més gran de la dinastia angevina, i va expulsar Maria I d'Hongria, filla de Lluís I, del tron el desembre de 1385. Tot i això, la reina vídua va organitzar un complot per assassinar Carles a Visegrád el 24 de febrer de 1386.

Núpcies i descendents

El febrer de 1369 es casà amb la seva cosina germana Margarida de Durazzo, filla de Carles Durazzo i Maria de Nàpols. Margarida era neta per línia paterna i besneta per línia materna de Carles II de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren tres fills:

• la infanta Maria de Nàpols 1369-1371)
• la infanta Joana II de Nàpols (1373-1435), reina de Nàpols
• l'infant Ladislau I de Nàpols (1377-1414), rei de Nàpols

Fou enterrat a Belgrad. El seu fill mascle Ladislau el succeí al Regne de Nàpols mentre els regents de Maria I d'Hongria la reinstauraren com a reina d'Hongria.