Rudolf Carnap

Rudolf Carnap (Ronsdorf i Wuppertal, 18 de maig de 1891 - Santa Monica, 14 de setembre de 1970) va ser un influent filòsof nascut a Alemanya que va desenvolupar la seva activitat acadèmica a Europa fins al 1935 i, a partir d'aquesta data, als Estats Units, ja que va fugir dels nazis, a causa de les seves idees polítiques. Va ser un dels membres més destacats del cercle de Viena, i fou un destacat defensor del positivisme lògic, juntament amb Ernest Nagel.^[1][2][3]

Rudolf Carnap

Biografia
Naixement	18 maig 1891 Ronsdorf (Imperi Alemany)
Mort	14 setembre 1970 (79 anys) Santa Monica (Califòrnia)
Residència	Califòrnia (–1970) Wuppertal
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín (1917–1918) Universitat de Jena - matemàtiques (1910–1921) Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Viena
Director de tesi	Bruno Bauch i Robert Haussner
Activitat
Camp de treball	Filosofia, metafísica, epistemologia, lògica, filosofia del llenguatge i filosofia de les matemàtiques
Lloc de treball	Viena Princeton Praga Los Angeles
Ocupació	filòsof analític, filòsof de la ciència, professor universitari, lògic, esperantista, filòsof del llenguatge, filòsof
Període	Filosofia contemporània
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1954–) Universitat de Chicago (1936–1952) Universitat Carolina de Praga (1931–) Universitat de Viena (1926–)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Moviment	Neopositivisme
Influències	Gottlob Frege, Albert Einstein, Ernst Mach, Immanuel Kant, Alfred Tarski, Franz Brentano, Edmund Husserl, Ludwig Wittgenstein, Hans Vaihinger i Bruno Bauch
Obra
Estudiant doctoral	Abner Shimony, Robert Monroe Palter (en) i David Kaplan
Premis
(1952)  Beca Guggenheim

Placa a la casa natal de Rudolf Carnap, a Wuppertal

Biografia

Fill d'un comerciant enriquit que es va dedicar a la reforma educativa, Carnap va iniciar els estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Jena. A partir de la seva recerca sobre l'espai i el temps, va començar a interessar-se per la filosofia, en què va acabar estudiant lògica, camp en què acabaria destacant amb obres com La sintaxi lògica del llenguatge.

Pensament

La filosofia ha de tenir com a objectiu determinar què és ciència i què no és ciència a partir d'una anàlisi lògica del llenguatge que es fa servir en una determinada disciplina. Aquesta anàlisi permetrà, a més a més, analitzar la veritat o falsedat d'un enunciat científic. Carnap rebutja, doncs, la metafísica, que no pot reduir-se a termes de veritat, perquè és impossible comprovar l'adequació dels seus judicis a la realitat.