Castell de Polpís
castell a Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta,[2] a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².
Remove ads
Història
El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle xvi, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]
Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.[8]
Remove ads
Estructura
És un castell de muntanya de planta quadrangular amb un perímetre irregular i un únic recinte, protegida la seua única entrada per una gran torre de l'Homenatge, i dos llenços de mur per davant, que obliguen a un accés colzat.[9]
Conserva restes de les diferents obres i reformes que s'hi han anat realitzant; així, la primitiva obra musulmana fou objecte de nombroses reformes templeres. En l'actualitat, encara es poden identificar la torre de l'Homenatge, la porta d'accés, torres quadrades, murs del perímetre, i l'aljub. Els murs de la part de l'entrada són musulmans,[10] mentre la resta d'estructures conservades són templeres.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads