Castell de Rodonyà
a l'Alt Camp From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Castell de Rodonyà és un edifici de poble homònim (Alt Camp), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Era el centre de la baronia homònima, que comprenia a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les quadres de Montagut, integrades pels masos de la Torrella, el mas de la Font i el mas Rossell.[2]
Remove ads
Història
Les primeres referències documentals del lloc de Rodonyà són de la segona meitat del segle xi, quan era vinculat al Castellvell de la Marca.[3] El 1170, es menciona el castell a la donació de Guila de Banyeres, vicària de Castellvell, i de Mir de Castellvell a Pere de Lotger del feu de Rodonyà.[4]
El 1310, l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí el va comprar a Bernat de Centelles, senyor de Centelles, de Vilabella i del feu de Rodonyà (que l'havia adquirit a Guillema de Montcada, baronessa de Montcada i de Castellvell i vídua de l'infant Pere d'Aragó) per 60.000 sous,[2][1] i l'any següent, el castlà Ramon de Tamarit li va retre homenatge.[2][1] El 1409, Bernat de Tamarit va comprar al rei Martí l'Humà les jurisdiccions del lloc, esdevenint així baró de Rodonyà.[5][2][1]
A mitjans del segle xvi, el castell fou profundament remodelat,[6] tot i que posteriorment els barons establirien la seva residència principal a Barcelona.[7] Durant la Guerra de Successió, els Tamarit foren partidaris de l'arxiduc Carles, que el 1707 atorgà el títol de comte a Salvador de Tamarit i de Vilanova, novè baró de Rodonyà.[8][2] Acabada la guerra, Felip V el va desterrar durant sis anys a Valladolid.[9] El patrimoni Tamarit va ser confiscat, i no seria retornat fins al 1774 a Josepa de Copons i d'Aguilar, vídua de l'hereu Salvador de Tamarit i de Xammar, que va fer testament a favor de la seva neboda Maria Miquela de Grimau d'Aguilar i de Copons,[10] casada amb Magí de Vilallonga i de Tamarit,[11] fill de Galceran de Vilallonga i de Gelpí,[12] i de Maria Francesca de Tamarit de Xammar.[13]
A mitjans del segle xviii, el mal estat del conjunt va motivar unes obres que afectaren tant la planta baixa, on es potenciaren les dependències destinades a usos agrícoles, com la planta noble, on es condicionaren de nou moltes de les seves estances.[14] Cap al 1868, el castell va ser venut a un habitant del poble per Gaietà de Vilallonga i de Marimon, baró de Segur i de Rodonyà.[15][2][1] El 1919, va ser adquirit per l'Ajuntament, i posteriorment, va ser utilitzat com a escola.[1] Això va motivar la reforma de l'ala de ponent, que dóna a la plaça major.[16]
El 2008 se'n va iniciar la rehabilitació, efectuada en diverses fases, per a acollir l'Ajuntament i diversos espais polivalents.[17] El 2011 es va acabar la segona fase de les obres,[18] durant les quals s'hi van descobrir set sitges medievals.[19] La tercera i darrera fase va encallar-se uns anys per manca de finançament,[20] i finalment es va inaugurar el 2017,[21] quedant pendent el celler, l'ala nord-est i la museïtzació.[22]
Remove ads
Descripció
Està situat al centre del poble, a prop de l'església. És un edifici de pedra de grans proporcions i de planta quadrangular.[1]
La seva estructura externa es manté encara en bones condicions. Hi ha dos tipus de finestres; les de la part superior, de petites dimensions i alineades horitzontalment, i les que es troben a l'altura del primer pis, que són més grans i de diferent època i algunes d'elles amb emmarcament en pedra. La porta d'accés és d'arc de mig punt adovellat, i la façana està coronada per merlets. A la part baixa es conserven diversos arcs.[1]
Remove ads
Referències
Vegeu també
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads