Gala (botànica)

Una gala, agalla o cecidi és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.

Gales de Mikiola fagi (Diptera, Cecidomyidae) a sobre de fulles de faig

Les gales de les plantes són creixements anormals^[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat.

Popularment, té diferents noms: agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascarrot o cascarot (bola de, al Vallespir).^{[cal citació]}

Causes de les gales de les plantes

Insectes

Són estructures molt característiques d'insectes herbívors; són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte, puix que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.^[2] També proporcionen protecció física a l'insecte.^[3]

Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i possiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.

Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes, o sigui, en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels, i fins i tot en les flors i els fruits.

Entre els insectes que fan gales, hi ha vespes, mosquits, Tephritidae, àfids, i psyllidae.

Fongs

Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata. El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.^[4]

Bacteris i virus

Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels.

Altres plantes

El vesc pot formar gales als seus hostes.

Usos

Les gales són riques en resines i àcid tànnic, i es van fer servir per a fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar; també produeixen purpurogal·lina.

Les cassanelles s'empraven en medicina casolana per a curar l'histerisme, estellades i bullides. Es deia que s'han de bullir sempre en nombre senar, si es vol que facin bon efecte (a Llofriu, DCVB).

Galeria

• 
  Gala d'un auró
• 
  Gala feta per l'insecte Diplolepis rosae en un roser a l'estiu
• 
  Gala feta per l'insecte Diplolepis mayri en un roser al juny
• 
  Andricus fecundator
• 
  Andricus quercuscalicis
• 
  Andricus quercuscalicis
• 
  Neuroterus albipes forma laeviusculus
• 
  Sobre eucaliptus
• 
  Andricus kollari
• 
  Gala d'Andricus kollari sobre "Quercus pubescens"
• 
  Andricus lignicola en roure pedunculat
• 
  Gymnosporangium
• 
  Gales de marbre en roure
• 
  Cynips divisa en roure
• 
  Mostrant la cel·la central
• 
  Gala en forma de pinya (Adelges abietis)
• 
  En pícea
• 
  Goldenrod Gala
• 
  Sobre roure
• 
  Roures
• 
  Eriophyes tiliae tiliae
• 
  Gala en presseguer
• 
  Gales de l'àfid Aploneura lentisci en un llentiscle a Castelltallat