Cercle meridià

El cercle meridià, també anomenat telescopi meridià, és un instrument per a la mesura des trànsit d'un objecte celeste consistent en un gran telescopi refractor, que pot girar lliurement al voltant d'un eix horitzontal col·locat en la direcció Est-Oest, de tal manera que l'ullera es mogui descrivint el meridià local.

Il·lustració d'un cercle meridià de començaments del segle xx.

Permet determinar amb precisió el moment del pas dels astres pel meridià local, i deduir la seva ascensió recta, coneixent la diferència de temps entre el pas del meridià principal i el pas de l'astre pel meridià local. També serveix per determinar la declinació dels astres.^[1]

Història

L'astrònom danès Ole Rømer (1644-1710) va ser qui va imaginar i va construir el cercle meridià. Se li va ocórrer com a conseqüència d'observar les dificultats per fer moure en el pla del meridià la lent d'una càmera de cercle mural, és a dir, una lent equilibrada sobre un eix molt curt i obligada a moure's contínuament sobre un limbe fabricat de forma imperfecta.

Equipament

L'equipament sempre inclou un rellotge sideri. Perquè les observacions siguin exactes, l'instrument ha de satisfer tres condicions:^[1]

• L'eix de rotació ha de ser horitzontal.
• L'eix òptic ha de ser perpendicular a l'eix de rotació
• El pla vertical descrit per l'eix òptic ha de coincidir amb el meridià.

Vegeu també: Binocle d'imatge estabilitzada