Cestrum

Cestrum és un gènere que comprèn 175 espècies de fanerògames en la família de les solanàcies (Solanaceae). És natiu de regions càlides a tropicals d'Amèrica, des del sud-est dels Estats Units (Florida, Texas; C. diurnum) al sud i centre de Xile (C. parqui).

Cestrum

Cestrum tomentosum
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Solanaceae
Subfamília	Cestroideae
Gènere	Cestrum L., 1753
Nomenclatura
Tipus	Cestrum nocturnum

Són arbusts de d'un fins a quatre metres d'alçada, majoritàriament perennes, unes poques caducifòlies. Totes les parts d'aquestes plantes són tòxiques; causen una severa gastroenteritis si s'ingereixen.

Espècies selectes[1]

• Cestrum ambatense Francey
• Cestrum aurantiacum Lindl., cèstrum taronja o taronjat
• Cestrum auriculatum L'Hér.
• Cestrum bracteatum Link & Otto
• Cestrum chimborazinum Francey
• Cestrum corymbosum Schltdl.
• Cestrum daphnoides Griseb.
• Cestrum diurnum L.
• Cestrum ecuadorense Francey
• Cestrum elegans (Brongn. ex Neumann) Schltdl., cèstrum vermell
• Cestrum endlicheri Miers.
• Cestrum fasciculatum (Schltdl.) Miers, cèstrum blau
• Cestrum humboldtii Francey
• Cestrum laevigatum Schltdl.
• Cestrum lanuginosum Ruiz & Pavón
• Cestrum latifolium Lam.
• Cestrum laurifolium L'Hér.
• Cestrum meridanum Pittier
• Cestrum mutisii Roem. & Schult.
• Cestrum nocturnum L., cèstrum d'olor o llessamí de nit
• Cestrum parqui L'Hér. o cèstrum groc
• Cestrum peruvianum Roemer & Schultes
• Cestrum petiolare Humboldt, Bonpland & Kunth
• Cestrum psittacinum Stapf
• Cestrum purpureum Standl., cestrum purpuri
• Cestrum quitense Francey
• Cestrum roseum Humboldt, Bonpl. i Kunth
• Cestrum salicifolium Jacq.
• Cestrum santanderianum Francey
• Cestrum strigilatum Ruiz & Pav.
• Cestrum stuebelii Hieron.
• Cestrum tomentosum L.f.
• Cestrum validum Francey
• Cestrum viridifolium Francey

Cestrum aurantiacum

Sinònims de Cestrum: Fregirardia, Habrothamnus, Meyenia, Parqui, Wadea.

Cultiu i usos

Nombroses espècies creixen com a ornamentals per les seves flors.

Algunes són invasores, notablement C. parqui a Austràlia, on causa serioses pèrdues al ramat, que consumeix les seves fulles desconeixedores de la seva extrema toxicitat.