Cloròfits

Els cloròfits (Chlorophyta) són un fílum d'algues verdes amb 8.434 espècies.^[1] Junt amb els caròfits (Charophyta) i els prasinodermòfits (Prasinodermophyta), formen el grup informal i parafilètic de les algues verdes.^[2][3]

Cloròfits

Chlorophyta
Taxonomia
Regne	Plantae
Fílum	Chlorophyta Rchb., 1834

Diagrama simplificat d'un cloròfit unicel·lular que combina estructures observades a tot el fílum: 1) flagel; 2) fibra distal o sinistosoma amb fibres adherides a un parell de cossos basals; 3) cos basal; 4) arrel microtubular pertanyent a la configuració X-2-X-2, en aquest cas 4-2-4-2 (només es mostren les arrels frontals); 5) cavitat flagel·lar (només es mostren dos flagels); 6) rizoplast; 7) dictiosoma; 8) reticle endoplasmàtic i embolcall nuclear; 9) aparell ocular; 10) nucli amb nuclèol; 11) pirenoide; 12) mitocondri; 13) grànul de midó; 14) vacúol; 15) membrana externa del cloroplast; 16) membrana interna del cloroplast; 17) tilacoide; 18) membrana cel·lular.

Les algues verdes es troben en ambients aquàtics, tant els marins com salabrosos, per bé que la majoria viuen en aigües dolces. Algunes espècies han colonitzat també el medi terrestre i viuen sobre les superfícies humides.

Característiques

Els cloròfits tenen cloroplasts que contenen clorofil·la a i b, cosa que els dóna un color verd brillant, a més, tenen pigments accessoris com el betacarotè (vermell-taronja) i la xantofil·la (groc) en tilacoides apilats.^[4][5] La paret cel·lular conté normalment cel·lulosa, i emmagatzemen glúcids en forma de midó.^[6]

Els cloròfits tenen mitocondris amb crestes planes. Quan n'hi ha, tenen flagels parells que utilitzen per moure la cèl·lula. Estan ancorats per un sistema de microtúbuls i fils fibrosos en forma de creu.

Els membres de la classe Chlorophyceae experimenten mitosi tancada en la forma més comuna de divisió cel·lular entre les algues verdes, que es produeix a través d'un ficoplast.^[7]

Reproducció

Els cloròfits mostren tipus de reproducció molt diversos. A les espècies unicel·lulars, la multiplicació es produeix bàsicament mitosi i, a les pluricel·lulars, sobretot per fragmentació del tal·lus o mitjançant la producció de mitòspores (espores produïdes per mitosi, no per meiosi).^[8]

La reproducció sexual es pot produir mitjançant isogàmia (com a Gonium), en la qual ambdós gàmetes són iguals, flagel·lats i mòbils, o bé per anisogàmia (Codium) o oogàmia (Volvox), amb només el gàmeta masculí nedador (Oedogonium), o amb cap dels gàmetes flagel·lats (Spirogyra). Després de la fecundació, el zigot pot recobrir-se de capes protectores i pot suportar condicions ambientals desfavorables.^[8]

Els cicles biològics són molt variats, sovint amb alternança de generacions. Normalment hi ha una fase haploide (gametòfit, productor de gàmetes) i una altra de diploide (esporòfit, productor d'espores); ambdues generacions poden ser iguals (Ulva), o diferents (Derbesia) i fins i tot una de les dues es pot reduir i desaparèixer.^[8]

Ecologia

Els cloròfits colonitzen hàbitats molt variats. La major part de les espècies viuen a les aigües dolces continentals, i només una petita proporció colonitzen aigües marines o salabroses. A les aigües dolces, constitueixen una part important del plàncton, per bé que moltes altres són bentòniques, és a dir, viuen fixes al substrat. Al medi marí, la immensa majoria de les espècies són bentòniques. Els cloròfits han colonitzat també el medi terrestre i moltes espècies viuen les superfícies humides (degotalls, troncs d’arbre, parets i sòls humits).^[8]

Simbiosi

Les espècies de Chlorella, es troben simbiòticament en ciliats (Paramecium), en esponges, en celenteris (Hydra viridissima), en turbel·laris (cucs plans), etc. Algunes espècies, en particular les dels gèneres Trebouxia (classe Trebouxiophyceae) i Trentepohlia (classe Ulvophyceae), es poden trobar en associacions simbiòtiques amb fongs per formar líquens.^[8]

Els cloroplasts dels dinoflagel·lats del gènere Lepidodinium, dels euglènids i de les cloraracniofícies van ser adquirits a partir de cloròfits endosimbiòtics ingerits, i aquests últims conserven un nucleomorf (nucli vestigial).^[9]

Filogènia

Cladograma molt simplificat a partir de Judd et al.,^[6] on s'evidencia que els cloròfits estan molt relacionats amb les plantes terrestres:

Viridiplantae	Prasinodermophyta Chlorophyta Streptophyta Charophyta Embryophyta (plantes terrestres)

Taxonomia

El fílum dels cloròfits inclou les següents classes:^[1]

• Classe Picocystophyceae
• Classe Pseudoscourfieldiophyceae

• Subfílum Chlorophytina
  • Classe Chlorodendrophyceae
  • Classe Chlorophyceae
  • Classe Pedinophyceae
  • Classe Trebouxiophyceae
  • Classe Ulvophyceae

• Subfílum Prasinophytina
  • Classe Mamiellophyceae
  • Classe Nephroselmidophyceae
  • Classe Pyramimonadophyceae