Christopher Lee
actor anglès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Christopher Frank Carandini Lee (Londres, 27 de maig de 1922 - Londres, 7 de juny de 2015)[1] fou un prolífic actor anglès, conegut per la seva versatilitat quant a personatges. Va estar encasellat diversos anys en pel·lícules de terror en interpretar el comte Dràcula. Va continuar actiu fins al final de la seva vida, malgrat l'avançada edat que va aconseguir, i fins i tot durant la seva última dècada la seva carrera va rebre un renovat impuls amb papers en èxits de taquilla, com el de Saruman a les pel·lícules d'El Senyor dels Anells i El hobbit o el de comte Dooku en les preqüeles de Star Wars.
També va col·laborar en projectes musicals amb bandes com Rhapsody of Fire i Manowar, a més d'haver iniciat una nova carrera com a músic amb la seva pròpia banda de heavy/power metall simfònic Christopher Lee Charlemagne el 2010, amb quatre àlbums gravats. Aquest any va rebre el premi Spirit of Metall en els Globus d'Or. Fou Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic.
Remove ads
Biografia
Va gaudir d'una infantesa acomodada i des de molt jove se sentí atret per la interpretació. I també va col·laborar en el grup italià de Power-Epic metal simfònic, Rhapsody of Fire com a rei-sacerdot medieval en les sagues que retracten els seus àlbums.
Molt interessat pels moviments polítics internacionals que es desenvoluparen en la seva joventut, amb divuit anys va anar com a voluntari en la Guerra d'Hivern, essent enviat a Finlàndia per ajudar a la defensa del país davant de la invasió de la Unió Soviètica. Acabada la guerra torna a Anglaterra i és allistat a la Royal Air Force, on hi combatrà contra els alemanys en la II Guerra Mundial.[2]
Pel seu físic, començà en el cinema encarnant personatges secundaris normalment malvats o traïdors. D'aquest moment inicial en destaca el seu paper en una estimable pel·lícula bèl·lica: "La batalla del Riu de la Plata" (1956 de Michael Powell i Emeric Pressburger). Fou el 1958 quan la seva presència crida l'atenció de tots en participar en el film que inaugura tot un cicle de terror en el cinema britànic: "Dràcula (Horror of Dracula)" de Terence Fisher. Tot i l'enorme èxit del remake estrenat l'any anterior sobre el mite de Frankenstein, rodat per Lee juntament amb el mateix director (La maledicció de Frankenstein), aquesta serà la pel·lícula que el llenci a la fama. Després d'aquest Dràcula, comença a intervenir-hi en pel·lícules de la sèrie Dràcula (Dràcula, príncep de les tenebres el 1966), Dracula Has Risen from the Grave el 1968, Taste the Blood of Dracula, el 1969, etc.); Frankenstein (La venjança de Frankenstein el 1958, etc.); i similars (Ill Met by Moonlight el 1957, La mòmia el 1959, The City of the Dead el 1960…), aconseguint una gran popularitat, però patint també la monotonia del gènere.
En aquesta etapa treballà en gairebé tots els films del genial Terence Fisher per la Hammer (incloent-hi cintes que no eren de terror, com El gos dels Baskerville), però també amb alguns destacats realitzadors anglesos del gènere (Freddie Francis, Peter Sasdy…). A més, solia formar tàndem amb un altre actor que es fa cèlebre amb ell en aquell moment: Peter Cushing. Tanmateix, aquesta monotonia provocà que la seva espectacular manera d'interpretar, alhora que el seu adequat físic, el convertiren en una llegenda.
La dècada de 1970 suposà la decadència de la productora Hammer i de la seva manera d'entendre el gènere. Fou llavors quan començà a intervenir com a actor secundari en produccions de cinema i televisió d'irregular qualitat i acollida, pertanyents o no al gènere fantàstic. D'aquesta època en destaca "El comte Dràcula" en versió de Jesús Franco el 1969.
Tanmateix, també seguí col·laborant amb grans mestres del cinema com Billy Wilder, qui el feu interpretar a Mycroft en la seva pel·lícula "La vida privada de Sherlock Holmes" el 1970. I de nou va prendre part en una gran superproducció, aquesta vegada de la saga de James Bond: "L'home de la pistola d'or", on encarna el cèlebre Francisco Scaramanga, un dels més recordats rivals de 007, amb Roger Moore en el paper de Bond (1974). Més endavant donà vida al Comte Rochefort als "Els tres mosqueters" (1973, de Richard Lester), treballant al costat de diverses estrelles de Hollywood com Charlton Heston.
Dins del paper en què havia estat encasellat, donà vida a Rasputín en la sèrie televisiva homònima el 1977, dirigida per Don Sharp. Igualment encarnà el paper principal a la saga "Fu Manxú", el que incrementà la seva fama de "dolent" professional.
A la dècada de 1980 començà la seva decadència en el cinema, però sobrevisqué com a actor convidat o principal en telefilms i sèries de televisió, encarnant personatges detectivescs (tipus Sherlock Holmes), en produccions paròdiques o d'intriga. Tanmateix, continuà tenint aparicions reconegudes, com en la segona estrena de la saga Gremlins, amb Steven Spielberg, i en continuacions d'"Els tres mosqueters". Fins i tot interpretà un paper en l'última seqüela de la saga humorística "Boja Acadèmia de Policia". Poc després començà a col·laborar amb l'extravagant Tim Burton, que li donà petits papers en Sleepy Hollow i més endavant a Charlie i la Fàbrica de Xocolata o La núvia cadàver. A més, la seva fascinant i profunda veu, sumada a la seva perfecta vocalització, feu que li ofiren nombrosos papers de doblatge, ràdio o videojocs.
Però la seva espectacular tornada a la pantalla gran va ser el 2002, quan participa en la trilogia d'El Senyor dels Anells dirigida per Peter Jackson i en les que interpretà el paper del mag Sàruman. La crítica no estalvià lloances per la seva interpretació, que Lee justificà reconeixent haver estat des de jove un enamorat de l'obra de Tolkien i sentir especial fascinació per la figura d'aquest mag. També fou l'escollit per George Lucas per participar en les últimes dues pel·lícules de la saga de Star Wars, Episodi II L'ataca dels Clons i Episodi III La Venjança dels Sith, interpretant-hi el Comte Dooku. Del mateix mode, intervingué també en la segona entrega d'Els rius de color porpra.
En aquestes pel·lícules reprengué el seu paper de "dolent professional", però li permeteren adquirir un rècord: l'altíssima afluència de públic a aquestes famosíssimes sagues, sumant-hi els seus altres cèlebres papers, el convertiren en l'actor més vist de la història del cinema, per més que en moltes d'aquestes interpretacions donés vida a personatges secundaris.
A més d'això, també ajudà al grup estatunidenc de heavy metal Manowar, col·laborant-hi en la narració inicial del tema «King of Kings», de l'EP Sons of Odin.
També feu una incursió en el món de la música col·laborant amb el grup de power metal Rhapsody en els seus discs Symphony Of Enchanted Lands II: The Dark Secret i Triumph Or Agony, així com en l'Extended Play The magic of the wizard dreams.
A més, participà en el doblatge americà de Kingdom Hearts II, doblant-hi el personatge Diz.
Remove ads
Vida privada
Lee va estar casat amb la model danesa Birgit Kroencke (també coneguda com Gitte Lee) des de 1961, que havia treballat per a Balenciaga, Chanel i Christian Dior. Van tenir una filla anomenada Christina Erika, nascuda a Suïssa el 23 de novembre de 1963.
Lee era cosí d'Ian Fleming, autor de les novel·les d'espionatge de James Bond, i l'actriu Harriet Walter és neboda seva.
Mort
El matí del diumenge del 7 de juny del 2015, va morir al Westminster Hospital, al barri londinenc de Chelsea, centre on havia ingressat tres setmanes abans i on havia complert 93 anys, després de patir problemes respiratoris i insuficiència cardíaca. La seva dona va decidir endarrerir l'anunci públic de la mort del seu marit fins dijous 11 per avisar primer els familiars i amics més propers de l'actor.
Remove ads
Filmografia
La seva filmografia començà el 1948 i finalitzà el 2011.
Remove ads
Televisió
Remove ads
Vídeojocs
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads