Cimarron (pel·lícula de 1960)

Cimarron és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Anthony Mann, estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.^[1]

Cimarron

Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
Direcció	Anthony Mann i Charles Walters
Protagonistes	Glenn Ford Maria Schell Anne Baxter Harry Morgan Russ Tamblyn Arthur O'Connell Mercedes McCambridge Vic Morrow Robert Keith Charles McGraw David Opatoshu Edgar Buchanan Mary Wickes Aline MacMahon Helen Westcott L. Q. Jones Royal Dano Vladímir Sokolov Janet Brandt Coleman Francis Gene Roth Colin Kenny Harry Tenbrook Franklyn Farnum William Challee Kermit Maynard
Producció	Edmund Grainger
Dissenyador de producció	George Davis
Guió	Arnold Schulman
Música	Franz Waxman
Fotografia	Robert Surtees
Muntatge	John Dunning
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1960
Durada	147 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Cimarron
Gènere	western
Lloc de la narració	Oklahoma
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció artística, color (1961) Oscar al millor so (1961)

Argument[2]

El 1889, el Govern federal dels Estats Units obre a la colonització els territoris encara verges d'Oklahoma. Parcel·les de terreny són atorgades graciosament als primers arribats. El dia D, els colons es congreguen al llarg de la frontera abans de la riuada; entre ells Yancey Cravat, anomenat Cimarrón, que vol convertir-se en ranxer després d'haver estat successivament jugador, bandit i advocat. Ha convençut la seva jove esposa Sabra de seguir-lo en aquesta aventura. Yancey troba el seu vell amic Sam Pegler, fundador del diari Texas Wigwam, rebatejat en la circumstància Oklahoma Wigwam. Sam és acompanyat de la seva dona Mavis i de l'obrer impressor Jesse Rickey.

Tanmateix, Sam Pegler mor aixafat per un carretó i Yancey és avançat per una competidora en el terreny que cobejava. S'instal·la doncs a la ciutat d'Osage on agafa a contracor la successió de l'editor del diari. No pot impedir el linxament d'un indi pel qual havia pres partit abans en un altercat amb pioners, però abat el conductor. Durant aquest temps, Sabra ha donat a llum. Quan Yancey imprimeix els avisos de recerca de William Hardy anomenat « The Cherokee Kid », Wes Jennings i Hoss Barry, tres delinqüents convertits en bandits, es lamenta de no haver-se ocupat més de William, de qui va conèixer el pare, per dur-lo pel recte camí. Un atac al tren seguit de la presa com a ostatge d'una escola se salda amb la mort dels fugitius i Yancey queda profundament afectat. Paral·lelament, el seu antic amor Dixie li reconeix que l'ha suplantat el primer dia a l'indret on pensava instal·lar-se en l'esperança decebuda que vulgui anar amb ella.

Repartiment

• Glenn Ford: Yancey Cravat
• Maria Schell: Sabra Cravat
• Anne Baxter: Dixie Lee
• Arthur O'Connell: Tom Wyatt
• Russ Tamblyn: William «Cherokee Kid» Hardy
• Mercedes McCambridge: Sarah Wyatt
• Vic Morrow: Wes Jennings
• Robert Keith: Sam Pegler
• Charles McGraw: Bob Yountis
• Harry Morgan: Jessie Rickey
• David Opatoshu: Sol Levy
• Aline MacMahon: Mavis Pegler
• Lili Darvas: Felicia Venable
• Edgar Buchanan: el jutge Neal Hefner
• Mary Wickes: Neal Hefner
• Royal Dano: Ike Howes
• L.Q. Jones: Millis
• George Brenlin: Hoss Barry
• Vladimir Sokoloff: Jacob Krubeckoff

Premis i nominacions

Nominacions

• 1961: Oscar a la millor direcció artística per George W. Davis, Addison Hehr, Henry Grace, Hugh Hunt i Otto Siegel
• 1961: Oscar al millor so per Franklin Milton (Metro-Goldwyn-Mayer SSD)

Al voltant de la pel·lícula

Aquesta pel·lícula és una nova adaptació de la novel·la homònima d'Edna Ferber publicada el 1929, després de Cimarron dirigida per Wesley Ruggles el 1931.^[2]