Classificació dels esprints intermedis al Tour de França

La Classificació dels esprints intermedis al Tour de França va ser una classificació secundària del Tour de França.

Classificació dels esprints intermedis
Història
Primera edició	1966
Nombre d'edicions	23
Darrera edició	1989
Categoria	Classificació dels esprints intermedis
Cursa	Tour de França
Palmarès
Primer guanyador	Guido Neri (ITA)
Més victòries	Seán Kelly (IRL) (3)
Últim Guanyador	Seán Kelly (IRL)

Creada el 1966, amb el nom de Classificació dels punts calents, va adoptar el nom definitiu el 1971. Aquesta classificació premiava els ciclistes amb millor puntuació al pas de les metes volants i a partir de 1984 era premiada amb un mallot vermell. Va desaparèixer el 1989 en unir-se amb la Classificació per punts. El ciclista que ha obtingut més victòries ha estat Seán Kelly amb tres.^[1]

Palmarès

Any	Ciclista	Equip	Altres mallots
1966	Guido Neri	Molteni	-
1968	Georges Vandenberghe	Bèlgica	-
1969	Eric Leman	Flandria-De Clerck	-
1970	Cyrille Guimard	Fagor-Mercier	-
1971	Pieter Nassen	Mars-Flandria	-
1972	Willy Teirlinck	Sonolor	-
1973	Marc Demeyer	Carpenter-Shimano-Flandria	-
1974	Barry Hoban	Gan-Mercier	-
1975	Marc Demeyer	Carpenter-Confortluxe-Flandria	-
1976	Robert Mintkiewicz	Gitane-Campagnolo	-
1977	Pierre-Raymond Villemiane	Gitane-Campagnolo	-
1978	Jacques Bossis	Renault-Gitane	-
1979	Willy Teirlinck	KAS-Campagnolo	-
1980	Rudy Pevenage	Ijsboerke-Warncke Eis	Punts
1981	Freddy Maertens	Boule d'Or-Sunair	Punts
1982	Sean Kelly	Sem-France Loire	Punts
1983	Sean Kelly	Sem-Reydel-Mavic	Punts
1984	Jacques Hanegraaf	Kwantum Hallen-Yoko	-
1985	Jozef Lieckens	Lotto-Merckx	-
1986	Gerrit Solleveld	Superconfex-Yoko	-
1987	Gilbert Duclos-Lassalle	Z-Peugeot	-
1988	Frans Maassen	Superconfex-Yoko	-
1989	Sean Kelly	PDM-Ultima-Concorde	Punts