François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marquès d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

François Bidal d'Asfeld

Biografia
Naixement	2 juliol 1665 París
Mort	7 març 1743 (77 anys) París
Sepultura	Església de Sant Roc
Capità general de Mallorca
20 juny 1715 – 3 octubre 1715 ← Josep Antoni de Rubí i de Boixadors – Juan Francisco de Bette y Croix →
Capità general de Catalunya
setembre 1714 – octubre 1714 ← James Fitz-James Stuart – Albert Octavius t'Serclaes de Tilly →
Governador militar d'Estrasburg
Activitat
Camp de treball	Domini militar, cavalleria muntada, edifici militar, setge, Fortificació i fortificació
Lloc de treball	París
Ocupació	militar, oficial, soldat, mariscal
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de terra
Grau militar	mariscal de França
Conflicte	Guerra de les Reunions Guerra dels Nou Anys Guerra de Successió Espanyola Guerra de la Quàdruple Aliança Guerra de Successió de Polònia
Família
Pare	Pierre Bidal
Germans	Jacques-Vincent Bidal d'Asfeld Alexis Bidal
Premis
comanador del Reial i Militar Orde de Sant Lluís  mariscal de França  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

D'Asfeld fou un destacat militar borbònic en la Guerra de Successió. Va participar de manera decisiva en la victòria borbònica del 25 d'abril de 1707 en la batalla d'Almansa i va dirigir el setge i assalt de Xàtiva. Després de la batalla, D'Asfeld s'havia dirigit amb una columna de 9.000 hòmens a la segona ciutat del Regne, on després d'assetjar-la des de principis de maig va reeixir a penetrar-hi el dia 24. La ciutat es va rendir el dia 6 de juny. D'Asfeld va perdre en total 500 hòmens i tenir molts ferits. Arran d'aquest entrebanc imprevist (atès que València s'havia rendit el dia 8 de maig sense resistència) es considera D'Asfeld un dels principals responsables de l'ordre de cremar Xàtiva. Participà també en el setge i assalt d'Alacant i va esdevenir comandant general de València en substitució de Berwick. Aquest càrrec el va exercir amb crueltat i de fet se li atribuïx la frase: «No hay en València suficientes árboles para colgar a todos los traidores». Més tard estigué també en l'atac a Tortosa, a Mallorca^[1] i en el setge de Barcelona. El 1734 va ser elegit per substituir Berwick, escapçat per una bala de canó, en el setge de Philippsbourg. El mateix any va ser nomenat mariscal de França.