Claudi Lorenzale i Sugrañes

Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815^[1] - Barcelona, 31 de març de 1889)^[2] fou un professor i pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com a retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Biografia
Naixement	8 desembre 1816 Barcelona
Mort	31 març 1889 (72 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	pintor
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Moviment	Natzarenisme
Alumnes	Marià Fortuny i Marsal, Llorenç Brunet i Forroll i Ramir Lorenzale i Rogent
Família
Fills	Ramir Lorenzale i Rogent

Pintures a la cúpula de la Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria.

Biografia

Fill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck, del qual esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca, on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i va ser molt influenciat pels grans mestres del Renaixement.

Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fos nomenat professor de l'escola Llotja de Barcelona, on exercí la docència fins al 1888, tant als Estudis d'Aplicació com als Estudis Superiors.^[3] El 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins al 1877.^[3] Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, Lluís Vermell i Busquets,^[4] Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo,^[5] el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.

Obres

• Jael i Sísara (1837), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
• Origen de l'escut del comtat de Barcelona (1843-1844), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
• Pan (a. 1847), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
• El naixement de la Mare de Déu (c. 1849), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
• Retrat d'Alfons XII, Universitat de Barcelona.
• Retrat de Joan Güell i Ferrer, Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.
• Retrat de la dona i els fills del pintor, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
• Noces de la Reina Peronella amb Ramon Berenguer IV
• El príncep de Viana a Vilafranca.
• Otger Cataló (1855). (MUHBA)
• Sis teles amb episodis de la vida de la Mare de Déu que formaven part del retaule major de la catedral de Solsona, 1854-1856 (Catedral de Solsona)^[6][7]
• La Verge del Dolors.

• 
  Origen de l'escut del comtat de Barcelona (1843-1844), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
• 
  Otger Cataló (1855). (MUHBA)
• 
  Verge dels Dolors (Madrid).
• 
  Pintures del Retaule de la catedral de Solsona 1854-56
• 
  Retrat de la dona i els fills del pintor - Museu Nacional d'Art de Catalunya^[8]