Pescaclics

Pescaclics^[1][2] (en anglès: clickbait) és una tècnica de màrqueting digital^[3] dissenyada perquè l'usuari hi faci clic en un enllaç ja sigui per a llegir-lo, mirar-lo o escoltar-lo.

Aquesta tècnica, també present al periodisme digital i amb recursos semblants als de la premsa groga, consisteix en la publicació de titulars sensacionalistes (o titulars pescaclics) per a fomentar el desviament del material a través d'Internet. Aquest desviament genera ingressos per a publicitat a costa de la qualitat o l'exactitud dels titulars, explotant la "bretxa de la curiositat"^[4] que proporciona informació suficient, però no completa. Així el lector, insatisfet, accedeix a més enllaços dels necessaris.

Aquest tipus de periodisme va intrínsecament lligat amb la gran emergència de les fake news, que busquen un titular que capti l'atenció del lector sense haver-hi una intenció periodística al darrere, només amb la finalitat de treure beneficis econòmics per les visites a la pàgina.

Àlex Gutiérrez, periodista i cap de la secció de Mèdia del diari Ara, explica que en el panorama comunicatiu català, l'ús d'aquesta estratègia d'atracció no és massa efectiu. La demografia catalanoparlant no permet xifres prou significatives per a fer servir aquesta tècnica de manera justificada, perquè cal captar a lectors de qualitat.^[5]

El concepte del pescaclics, tanmateix, presenta similituds amb altres tècniques de màrqueting que es practicaven abans de la popularització d'Internet que atreien el possible lector o client amb ofertes enganyoses per després oferir altres productes.

Termes derivats i conceptes anàlegs

A partir de la popularitat de terme s'han importat altres manlleus anglesos com likebait (o 'pesca de "m'agrades"') a Facebook, linkbait (o 'pesca d'enllaços') i sharebait (o 'pesca per a compartir' un contingut).^[6]

Una altra forma, extrema, de tergiversar els enllaços és a través del frau de clics. Amb aquesta pràctica, l'administrador del web o l'editor no només enganya a l'usuari portant-lo a un lloc diferent de l'ofert, sinó que també insereix un codi o virus en el seu dispositiu, el que es coneix com a injecció de codi.

Història

El terme de pescaclics va ser gestat el 1999.^[7]

Cap a l'any 2014, la utilització del pescaclics a Internet havia començat a generar una reacció en contra del seu ús. El diari satíric The Onion va llançar un nou lloc web, ClickHole, que parodiava llocs web pescaclics, com BuzzFeed i Badabun.

A l'agost 2014, Facebook va anunciar que prendria mesures tècniques per reduir l'impacte d'aquesta estratègia a la seva xarxa social utilitzant, entre altres senyals, el temps dedicat per l'usuari en visitar la pàgina vinculada com una forma de distingir-la d'altres continguts.^[8]